La crònica de l'AAEPFC - SESSIÓ 6: 6 de novembre 2014

Tècniques de la comunicació:

Iniciem la classe amb una pràctica per entendre la diferència entre POSICIÓ i INTERESSOS.

Les preguntes que fa el/ mediador/a serveixen per passar de dilema ( no té solució) Û POSICIÓ a problema (té solució negociable) Û INTERESSOS.

 El rol del/la mediador/a és un replanteig del conflicte a nivell dels interessos per tal que les parts proposin solucions. Þ La tècnica base per passar de POSICIÓ a INTERESSOS són les preguntes.

Eines del/la mediador/a:

  • ·         La pregunta
  • ·         L’escolta activa
  • ·         Resumir
  • ·         Destacar les conductes que no ajuden de les que ajuden
  • ·         Replantejar el conflicte a nivell dels interessos
  • ·         Tècnica de la normalització ( John Haynes, veure bibliografia) = explicar a les parts el que sentiran durant el procés i en cada una de les fases, per talque puguin reconèixer el sentiment.
  • ·         Netejar les interferències que dificulten el canal de comunicació entre les parts.

3 canals EMISSOR/RECEPTOR:

·         Paraules (7% importància segons estudi UAB)

·         Gestualitat i mirades (55% segons UAB)

·         Veu i entonació  (38% segons UAB)

La percepció és selectiva i tamisada per un filtre cultural i biogràfic

Recordar que: la comunicació no-verbal ajuda a emfatitzar, permet donar confiança i seguretat.

Sobre les preguntes:      

Com han de ser?

  • ·         Senzilles i clares
  • ·         Lliures de judicis de valor
  • ·         Viables
  • ·         Realistes, possibles de respondre

Quins tipus hi ha?

·         Tancades = es responen amb un si o no

  • o   Avantatges: focus i resposta limitada
  • o   Inconvenients: poden recordar un interrogatori

·         Obertes = NO es poden respondre amb un si/no

  • o   Ens ajuden a conèixer més
  • o   S’usen molt a l’inici de la mediació
  • o   Protegeixen el pensament del qui pregunta
  • o   Ajuden a indagar perspectives, interessos, necessitats
  • o   Avantatges: generen comoditat, preserven la neutralitat, ajuden a descobrir
  • o   Inconvenients: poden sorgir explicacions massa llargues, sortir del focus

En una mediació el ritme, el to, la gestualitat facial, és molt important per a cuidar l’equidistància entre les parts.

La comunicació del mediador ha de ser:

  • ·         Creïble
  • ·         Coherent
  • ·         Creativa
  • ·         Competent
  • ·         Carismàtica ( transmetre allò que es vol dir)

PRÀCTICA: Per grups se'ns un exemple pràctic sobre un conflicte en una obra i cadascun de nosaltres fa un personatge. Repassem el discurs del mediador, el parafraseig i ens fixem amb el tipus de preguntes.

Bibliografia / recomanacions:

Haynes, John. "Fundamentos de la mediación familiar. Cómo afrontar la separación de pareja en forma pacífica… para seguir disfrutando de la vida." Madrid, Gaia (1995).

La crònica de l'AAEPFC - SESSIÓ 5: 30 d’octubre 2014

Revisem el PARAFRASEIG:

  •        Explicació de la part sense la càrrega emocional
  •        Al final es concreta la posició: “la raó per la qual vostè està aquí és...”

i la tècnica de l’ESCOLTA ACTIVA:

  • ·         Quan les dues parts han fet el parafraseig es fa una sessió individual de 10-15 min  d’escolta activa.
  • ·         En aquesta sessió es construirà el marc segur i de confiança amb el/la mediador/a
  • ·         No jutjar. Fer patent que el mediador és un professional
  • ·         Preguntar:       Què espera de la mediació?
  • Què espera de mi com a mediador/a?
  • ·         Contacte visual i corporal
  • ·         Observar el llenguatge verbal i no-verbal i reconèixe’l en el retorn o RESUM DESCRIPTIU
  • ·         Només atendre al que la gent diu, NO fer hipòtesis, eliminar pensaments propis
  • ·         Cicle: Part explica en 5min Þ Mediador escolta activament i fa resum Þ Part verifica que s’ha sentit escoltada (si no, torna a començar)

El RESUM DESCRIPTIU cal que contingui:

  •    Cites de frases simptomàtiques
  •    Tenir en compte la gestualitat
  •    Descriure quin és el conflicte
  •    Reforçar la recerca d’ajuda externa
  •    Verificar que s’ha entés tot

L’espai de mediació ha de ser còmode, però no familiar

 PRÀCTICA 1: Observem que a vegades els conflictes són complexos i necessiten més d’un parafraseig.

 PRÀCTICA 2: El procés ens aïlla del contingut i ens permet un distanciament emocional, perquè els criteris de cada persona poden ser absorbents.

Si ens perdem en el contingut, perdem temps i les parts queden afectades.

 Bibliografia / recomanacions:

Bajoit, Guy. Todo cambia: Análisis sociológico del cambio social y cultural en las sociedades contemporáneas. LOM ediciones, 2003.

La crònica de l'AAEPFC - SESSIÓ 4: 23 d’octubre 2014

Analitzem quines són les ETAPES de la mediació:

(segons Harvard i segons Moore, C.)

  • 1.      La preparació per a la mediació / Premediació o entrada
  • 2.      Obertura i clima de confiança / Premediació o entrada
  • 3.      Investigació d’interessos / Explicació i situació
  • 4.      Reenfocament del conflicte / Explicació i situació
  • 5.      Generació d’opcions / Negociació
  • 6.      Filtres objectius i alternatives / Negociació
  • 7.      Negociació de la proposta / Acord
  • 8.      Acord / Acord

Cal tenir molt clars els ROLS, qui és qui en la mediació

Construir l’ESPAI per a la mediació. Característiques:

  • -       Tranquil, sense soroll. Sense distraccions
  • -       Facilitat pel contacte visual i auditiu
  • -       Taula rodona o ovalada
  • -       Cal dissenyar prèviament l’espai i on s’asseurà cada part. Els protagonistes més a prop del mediador. Equidistància.
  • -       Si hi ha molta gent, es buscaran representants de les parts amb poder de negociar i decidir.
  • -       L’entrada a la sala es fa quan les dues parts han arribat

 PRÀCTICA: Es proposa distribuir una taula de mediació. Aprenem que no només hi ha una opció possible, però que han d’estar clar qui són els protagonistes de la mediació, és a dir, què es media i en funció d’això preveure l’espai. També aprenem que l’observador és un mediador en pràctiques.

 La llei reconeix l’aspecte personalíssim de les parts, per tant, encara que hi hagi un representant ( ex. advocat), hi ha d’haver algú de la família.

Les parts poden venir acompanyades de qui vulguin, però si al llarg de la sessió s’observa que algú dificulta el diàleg, se’l pot invitar a sortir.

S’inicia el procès:

ETAPA 1: ( 1er sessió conjunta)

  • 1.      Recepció de les parts
  • 2.      Obertura del procés ( Avaluar les actituds de les parts – llenguatge verbal i no-verbal)
  • 3.      Creació de confiança i informació del procès ( el DISCURS DEL MEDIADOR)
  • 4.      Firma de l’acta inicial

DISCURS DEL MEDIADOR (4 o 5 min)

-       Recordar els principis del mediador i la mediació:

  • Ideologia: protagonisme de les parts / col·laboració
  • Procés Voluntari
  • Confidencialitat (excepte en cas de delicte o violència familiar)
  • Imparcialitat per part del mediador
  • Deixar clars els rols
  • Normes (no agressions ni interrupcions, advocats benvinguts, observadors)
  • Descripció del procès. Reunions privades igualitàries i sessions conjuntes
  • Formes d’acord
  • Agrair i valorar l’esforç

Les notes que es prenguin al llarg de la mediació es destruiran.

Els honoraris normalment es parlen a la sessió prèvia, que no es cobra al ser informativa.

Mín sessió conjunta 40€ + iva (21%) per cada part = 60-90 min

Sessió privada es paga individualment 30-45min

ETAPA 2: ( 1er sessió conjunta)

Iniciem amb una PRÀCTICA i veiem que escoltar és més difícil del que sembla. Sobretot NO fer suposicions i fer tantes preguntes com calgui. S’usarà la tècnica de l’ESCOLTA ACTIVA.

1.      Presentació de les parts (sessió conjunta): Explicació de la part i parafraseig

La primera part explica la posició. El mediador fa el parafraseig. L’altre part escolta i no pot interrompre.

Part A explica Þ Mediador parafraseja A Þ Mediador confirma que és correcte i complet

Part B explica Þ Mediador parafraseja B Þ Mediador confirma que és correcte i complet

Tècnica del PARAFRASEIG:

-       És un resum organitzat de què s’ha dit

-       Reconeix el contingut i l’emoció

-       Es realitza en 2a persona (ex: vosté diu, vosté explica que sent....)

-       S’elimina la càrrega negativa cap a l’altra part

-       Transforma les acusacions en percepcions

2.      Escolta activa de cada part (sessió conjunta i individual)

Característiques:

-       Escoltar el que es diu sense suposar

-       El focus en la part que explica

-       Cal estar atent al que es diu, al llenguatge no-verbal i a l’afecte que causa en l’altra part

Objectius:

-       Conèixer els fets

-       Analitzar els arguments

-       Descobrir els sentiments

Com es fa:

-       Mantenir el contacte visual

-       No interrompre

-       No treure conclusions, no jutjar ni verbalment ni gestualment

-       Preguntar tot el que no ens quedi clar

El/La mediador/a, en aquestes etapes ajuda a:

  • ·         Entendre el conflicte tenint en compte les parts subjacents
  • ·         Ordenar l’espai de parla
  • ·         Ser positiu i proactiu
  • ·         Pren notes i anima a fer-ho per respectar el torn de paraula
  • ·         Fa preguntes obertes
  • ·         Reconeix les emocions
  • ·         Delimita les àrees de negociació
  • ·         Explora posicions, interessos, valors i alternatives

Al final de l’ETAPA 1 i ETAPA 2 es fa l’AGENDA

Bibliografia / recomanacions:

Moore, Christopher W. El proceso de mediación: Métodos prácticos para la resolución de conflictos. Granica, 1995.

La crònica de l'AAEPFC - SESSIÓ 3: 16 d’octubre 2014

Analitzem la primera Reunió conjunta:

El mediador/a caldrà que tingui presents els 7 elements de la negociació col·laborativa de Harvard:

  1. 1.      Posició (el què vol cada part)
  2. 2.      Interessos ( el perquè ho vol)
  3. 3.      La comunicació i les relacions
  4. 4.      Els criteris objectius (allò que no entra en discussió)
  5. 5.      Les alternatives a la negociació (quines opcions hi ha si no s’arriba a un acord)
  6. 6.      Les opcions d’acord
  7. 7.      El compromís

El/la mediador/a recollirà aquesta informació de cada una de les parts implicades en un conflicte i crearà la FITXA (veure doc al pptx, pàg 4)

Elements a tenir en compte:

  • -       Començar per la part que ha sol·licitat la mediació
  • -       Preguntar a cada part què vol i què creu que vol l’altre
  • -       Preguntar què espera de la mediació i què creu que espera l’altre
  • -       Preguntar sobre els interessos, perquè potser són complementaris. Concepte de WIN – WIN

PRÀCTICA: sobre el replanteig d’una herència. Observem en grups de dos, que les coses tenen un valor econòmic i un emocional. El primer pot ser equivalent per les dues parts, però el segon és molt probable que no. Si descobrim totes les facetes dels interessos, és més fàcil que les parts arribin a un acord sense conflicte.

  •  -       Prohibir la discussió o la interrupció de l’altra part.

Es fa la pregunta de REPLANTEIG: què podria cedir? i què serà negociable?, però només amb la informació que ha sortit en les sessions.

  • ·         Què passa si no surt res?
  1.      Sessió individual plantejant el MAAN ( la millor alternativa a l’acord negociat)
  2.      Si a la 3er sessió ningú comença a cedir, es planteja si continuar amb la mediació.

Caldrà fer una sessió individual per assegurar-se que les parts consideren que l’acord és millor que el MAAN.

Normalment els conflictes civils es resolen en 3 sessions conjuntes de 1,5h + les individuals que calgui. La llei proposa un màxim de 6 reunions per arribar a un acord.

La confusió més comuna és confondre GUANYAR EL MÀXIM, amb GUANYAR A L’ALTRA

PRÀCTICA: La proposta és dividir-se en 2 grups, cadascuna de les parts vol aconseguir el màxim rendiment sobre un producte que també ven la competència. Amb la dinàmica observem que els grups que arriben a un acord són els que aconsegueixen guanyar el màxim, mentre que els que es fixen en guanyar a l’altre, obtenen menys beneficis.

 El TEXT ÚNIC recull la diversitat d’interessos intentant que les parts estiguin en equilibri, així el pacte serà més sòlid.