La crònica de l'AAEPFC - SESSIÓ 9: 27 de novembre 2014
La crònica de l'AAEPFC - SESSIÓ 8: 20 de novembre de 2014
La crònica de l'AAEPFC - SESSIÓ 7: 13 de novembre 2014
La crònica de l'AAEPFC - SESSIÓ 6: 6 de novembre 2014
Tècniques de la comunicació:
Iniciem la classe amb una pràctica per entendre la diferència entre POSICIÓ i INTERESSOS.
Les preguntes que fa el/ mediador/a serveixen per passar de dilema ( no té solució) Û POSICIÓ a problema (té solució negociable) Û INTERESSOS.
El rol del/la mediador/a és un replanteig del conflicte a nivell dels interessos per tal que les parts proposin solucions. Þ La tècnica base per passar de POSICIÓ a INTERESSOS són les preguntes.
Eines del/la mediador/a:
- · La pregunta
- · L’escolta activa
- · Resumir
- · Destacar les conductes que no ajuden de les que ajuden
- · Replantejar el conflicte a nivell dels interessos
- · Tècnica de la normalització ( John Haynes, veure bibliografia) = explicar a les parts el que sentiran durant el procés i en cada una de les fases, per talque puguin reconèixer el sentiment.
- · Netejar les interferències que dificulten el canal de comunicació entre les parts.
3 canals EMISSOR/RECEPTOR:
· Paraules (7% importància segons estudi UAB)
· Gestualitat i mirades (55% segons UAB)
· Veu i entonació (38% segons UAB)
La percepció és selectiva i tamisada per un filtre cultural i biogràfic
Recordar que: la comunicació no-verbal ajuda a emfatitzar, permet donar confiança i seguretat.
Sobre les preguntes:
Com han de ser?
- · Senzilles i clares
- · Lliures de judicis de valor
- · Viables
- · Realistes, possibles de respondre
Quins tipus hi ha?
· Tancades = es responen amb un si o no
- o Avantatges: focus i resposta limitada
- o Inconvenients: poden recordar un interrogatori
· Obertes = NO es poden respondre amb un si/no
- o Ens ajuden a conèixer més
- o S’usen molt a l’inici de la mediació
- o Protegeixen el pensament del qui pregunta
- o Ajuden a indagar perspectives, interessos, necessitats
- o Avantatges: generen comoditat, preserven la neutralitat, ajuden a descobrir
- o Inconvenients: poden sorgir explicacions massa llargues, sortir del focus
En una mediació el ritme, el to, la gestualitat facial, és molt important per a cuidar l’equidistància entre les parts.
La comunicació del mediador ha de ser:
- · Creïble
- · Coherent
- · Creativa
- · Competent
- · Carismàtica ( transmetre allò que es vol dir)
PRÀCTICA: Per grups se'ns un exemple pràctic sobre un conflicte en una obra i cadascun de nosaltres fa un personatge. Repassem el discurs del mediador, el parafraseig i ens fixem amb el tipus de preguntes.
Bibliografia / recomanacions:
Haynes, John. "Fundamentos de la mediación familiar. Cómo afrontar la separación de pareja en forma pacífica… para seguir disfrutando de la vida." Madrid, Gaia (1995).
ALTRES APORTACIONS
Aprofiteu també aquest espai per fer propostes de nous temes que us interessin
"Preguntes obertes"
Preguntes plantejades als professors
La crònica de l'AAEPFC - SESSIÓ 5: 30 d’octubre 2014
Revisem el PARAFRASEIG:
- Explicació de la part sense la càrrega emocional
- Al final es concreta la posició: “la raó per la qual vostè està aquí és...”
i la tècnica de l’ESCOLTA ACTIVA:
- · Quan les dues parts han fet el parafraseig es fa una sessió individual de 10-15 min d’escolta activa.
- · En aquesta sessió es construirà el marc segur i de confiança amb el/la mediador/a
- · No jutjar. Fer patent que el mediador és un professional
- · Preguntar: Què espera de la mediació?
- Què espera de mi com a mediador/a?
- · Contacte visual i corporal
- · Observar el llenguatge verbal i no-verbal i reconèixe’l en el retorn o RESUM DESCRIPTIU
- · Només atendre al que la gent diu, NO fer hipòtesis, eliminar pensaments propis
- · Cicle: Part explica en 5min Þ Mediador escolta activament i fa resum Þ Part verifica que s’ha sentit escoltada (si no, torna a començar)
El RESUM DESCRIPTIU cal que contingui:
- Cites de frases simptomàtiques
- Tenir en compte la gestualitat
- Descriure quin és el conflicte
- Reforçar la recerca d’ajuda externa
- Verificar que s’ha entés tot
L’espai de mediació ha de ser còmode, però no familiar
PRÀCTICA 1: Observem que a vegades els conflictes són complexos i necessiten més d’un parafraseig.
PRÀCTICA 2: El procés ens aïlla del contingut i ens permet un distanciament emocional, perquè els criteris de cada persona poden ser absorbents.
Si ens perdem en el contingut, perdem temps i les parts queden afectades.
Bibliografia / recomanacions:
Bajoit, Guy. Todo cambia: Análisis sociológico del cambio social y cultural en las sociedades contemporáneas. LOM ediciones, 2003.
La crònica de l'AAEPFC - SESSIÓ 4: 23 d’octubre 2014
Analitzem quines són les ETAPES de la mediació:
(segons Harvard i segons Moore, C.)
- 1. La preparació per a la mediació / Premediació o entrada
- 2. Obertura i clima de confiança / Premediació o entrada
- 3. Investigació d’interessos / Explicació i situació
- 4. Reenfocament del conflicte / Explicació i situació
- 5. Generació d’opcions / Negociació
- 6. Filtres objectius i alternatives / Negociació
- 7. Negociació de la proposta / Acord
- 8. Acord / Acord
Cal tenir molt clars els ROLS, qui és qui en la mediació
Construir l’ESPAI per a la mediació. Característiques:
- - Tranquil, sense soroll. Sense distraccions
- - Facilitat pel contacte visual i auditiu
- - Taula rodona o ovalada
- - Cal dissenyar prèviament l’espai i on s’asseurà cada part. Els protagonistes més a prop del mediador. Equidistància.
- - Si hi ha molta gent, es buscaran representants de les parts amb poder de negociar i decidir.
- - L’entrada a la sala es fa quan les dues parts han arribat
PRÀCTICA: Es proposa distribuir una taula de mediació. Aprenem que no només hi ha una opció possible, però que han d’estar clar qui són els protagonistes de la mediació, és a dir, què es media i en funció d’això preveure l’espai. També aprenem que l’observador és un mediador en pràctiques.
La llei reconeix l’aspecte personalíssim de les parts, per tant, encara que hi hagi un representant ( ex. advocat), hi ha d’haver algú de la família.
Les parts poden venir acompanyades de qui vulguin, però si al llarg de la sessió s’observa que algú dificulta el diàleg, se’l pot invitar a sortir.
S’inicia el procès:
ETAPA 1: ( 1er sessió conjunta)
- 1. Recepció de les parts
- 2. Obertura del procés ( Avaluar les actituds de les parts – llenguatge verbal i no-verbal)
- 3. Creació de confiança i informació del procès ( el DISCURS DEL MEDIADOR)
- 4. Firma de l’acta inicial
DISCURS DEL MEDIADOR (4 o 5 min)
- Recordar els principis del mediador i la mediació:
- Ideologia: protagonisme de les parts / col·laboració
- Procés Voluntari
- Confidencialitat (excepte en cas de delicte o violència familiar)
- Imparcialitat per part del mediador
- Deixar clars els rols
- Normes (no agressions ni interrupcions, advocats benvinguts, observadors)
- Descripció del procès. Reunions privades igualitàries i sessions conjuntes
- Formes d’acord
- Agrair i valorar l’esforç
Les notes que es prenguin al llarg de la mediació es destruiran.
Els honoraris normalment es parlen a la sessió prèvia, que no es cobra al ser informativa.
Mín sessió conjunta 40€ + iva (21%) per cada part = 60-90 min
Sessió privada es paga individualment 30-45min
ETAPA 2: ( 1er sessió conjunta)
Iniciem amb una PRÀCTICA i veiem que escoltar és més difícil del que sembla. Sobretot NO fer suposicions i fer tantes preguntes com calgui. S’usarà la tècnica de l’ESCOLTA ACTIVA.
1. Presentació de les parts (sessió conjunta): Explicació de la part i parafraseig
La primera part explica la posició. El mediador fa el parafraseig. L’altre part escolta i no pot interrompre.
Part A explica Þ Mediador parafraseja A Þ Mediador confirma que és correcte i complet
Part B explica Þ Mediador parafraseja B Þ Mediador confirma que és correcte i complet
Tècnica del PARAFRASEIG:
- És un resum organitzat de què s’ha dit
- Reconeix el contingut i l’emoció
- Es realitza en 2a persona (ex: vosté diu, vosté explica que sent....)
- S’elimina la càrrega negativa cap a l’altra part
- Transforma les acusacions en percepcions
2. Escolta activa de cada part (sessió conjunta i individual)
Característiques:
- Escoltar el que es diu sense suposar
- El focus en la part que explica
- Cal estar atent al que es diu, al llenguatge no-verbal i a l’afecte que causa en l’altra part
Objectius:
- Conèixer els fets
- Analitzar els arguments
- Descobrir els sentiments
Com es fa:
- Mantenir el contacte visual
- No interrompre
- No treure conclusions, no jutjar ni verbalment ni gestualment
- Preguntar tot el que no ens quedi clar
El/La mediador/a, en aquestes etapes ajuda a:
- · Entendre el conflicte tenint en compte les parts subjacents
- · Ordenar l’espai de parla
- · Ser positiu i proactiu
- · Pren notes i anima a fer-ho per respectar el torn de paraula
- · Fa preguntes obertes
- · Reconeix les emocions
- · Delimita les àrees de negociació
- · Explora posicions, interessos, valors i alternatives
Al final de l’ETAPA 1 i ETAPA 2 es fa l’AGENDA
Bibliografia / recomanacions:
Moore, Christopher W. El proceso de mediación: Métodos prácticos para la resolución de conflictos. Granica, 1995.
La crònica de l'AAEPFC - SESSIÓ 3: 16 d’octubre 2014
Analitzem la primera Reunió conjunta:
El mediador/a caldrà que tingui presents els 7 elements de la negociació col·laborativa de Harvard:
- 1. Posició (el què vol cada part)
- 2. Interessos ( el perquè ho vol)
- 3. La comunicació i les relacions
- 4. Els criteris objectius (allò que no entra en discussió)
- 5. Les alternatives a la negociació (quines opcions hi ha si no s’arriba a un acord)
- 6. Les opcions d’acord
- 7. El compromís
El/la mediador/a recollirà aquesta informació de cada una de les parts implicades en un conflicte i crearà la FITXA (veure doc al pptx, pàg 4)
Elements a tenir en compte:
- - Començar per la part que ha sol·licitat la mediació
- - Preguntar a cada part què vol i què creu que vol l’altre
- - Preguntar què espera de la mediació i què creu que espera l’altre
- - Preguntar sobre els interessos, perquè potser són complementaris. Concepte de WIN – WIN
PRÀCTICA: sobre el replanteig d’una herència. Observem en grups de dos, que les coses tenen un valor econòmic i un emocional. El primer pot ser equivalent per les dues parts, però el segon és molt probable que no. Si descobrim totes les facetes dels interessos, és més fàcil que les parts arribin a un acord sense conflicte.
- - Prohibir la discussió o la interrupció de l’altra part.
Es fa la pregunta de REPLANTEIG: què podria cedir? i què serà negociable?, però només amb la informació que ha sortit en les sessions.
- · Què passa si no surt res?
- Sessió individual plantejant el MAAN ( la millor alternativa a l’acord negociat)
- Si a la 3er sessió ningú comença a cedir, es planteja si continuar amb la mediació.
Caldrà fer una sessió individual per assegurar-se que les parts consideren que l’acord és millor que el MAAN.
Normalment els conflictes civils es resolen en 3 sessions conjuntes de 1,5h + les individuals que calgui. La llei proposa un màxim de 6 reunions per arribar a un acord.
La confusió més comuna és confondre GUANYAR EL MÀXIM, amb GUANYAR A L’ALTRA
PRÀCTICA: La proposta és dividir-se en 2 grups, cadascuna de les parts vol aconseguir el màxim rendiment sobre un producte que també ven la competència. Amb la dinàmica observem que els grups que arriben a un acord són els que aconsegueixen guanyar el màxim, mentre que els que es fixen en guanyar a l’altre, obtenen menys beneficis.
El TEXT ÚNIC recull la diversitat d’interessos intentant que les parts estiguin en equilibri, així el pacte serà més sòlid.