MÈTODES ADEQUATS DE RESOLUCIÓ DE CONTROVÈRSIES

És un procediment no jurisdiccional de caràcter voluntari i confidencial pensat per facilitar la comunicació entre dues o més parts en conflicte mitjançant el suport d'una persona mediadora imparcial i neutral, amb l'objectiu que les parts gestionin per si mateixes una solució a les seves controvèrsies.

La mediació facilita la comunicació i la comprensió, rebaixa les tensions i ajuda a prevenir futurs conflictes. A més, permet donar una resposta personalitzada a les necessitats i els interessos de les persones implicades, ja que són elles mateixes qui troben les solucions. A més, això permet que el compromís de compliment sigui més ferm. La persona mediadora dirigeix el procés i facilita el diàleg, però no assessora ni recomana solucions. Si s’arriba a acords, es poden homologar notarialment o com a sentències judicials i són executius.

Vull saber-ne més!

És un procediment de resolució de conflictes en el qual un tercer, expert, imparcial i amb coneixements tècnics o jurídics relacionats amb la matèria de què es tracti, assisteix les parts en la cerca d'una solució negociada al seu conflicte, oferint-los, si cal, propostes de solució, que les parts poden acceptar o no.

En la conciliació, la persona conciliadora facilita la comunicació entre les parts del conflicte per ajudar-les a trobar-hi una solució acordada i pot suggerir-los possibles solucions, que no són vinculants.

Actuació de la persona conciliadora

La persona conciliadora ha de ser imparcial i ha de preservar la confidencialitat i el secret professional en la seva actuació.

Segons la matèria del conflicte, les persones que volen arribar a un acord poden acudir a centres i professionals de la conciliació diversos i amb els coneixements tècnics o jurídics necessaris, com ara notaris, registradors de la propietat, lletrats de l'Administració de justícia, jutges de pau, entre d'altres.

La persona conciliadora ha d'acceptar de forma expressament documentada la responsabilitat de la gestió de l'encàrrec rebut i ha de complir els requisits següents per poder intervenir-hi:

1. Estar inscrita com a exercent en un col·legi professional , en el nostre cas, d’arquitectes, com també en qualsevol altre col·legi que estigui reconegut legalment; o bé estar inscrita com a persona mediadora en els registres corresponents o pertànyer a institucions de mediació degudament homologades.

2. Ser imparcial i vetllar per la confidencialitat i el secret professional.

3. En cas que es tracti d’una societat professional, ha de complir els requisits que estableix la Llei 2/2007, de 15 de març, de societats professionals, i estar inscrita en el Registre de societats professionals del col·legi professional que correspongui al seu domicili. Alhora, la persona que actuï com a conciliadora ha de complir els requisits exigits als apartats a i b.

Procediment d'actuació de la persona conciliadora

L’encàrrec professional el poden fer les dues parts de comú acord o només una d’elles. Tant en un cas com en l'altre, en l'encàrrec s’ha d’expressar succintament, però amb la claredat necessària, el contingut de la discrepància objecte de conciliació, així com també la identitat i les circumstàncies de les parts. 

La persona conciliadora ha d’acceptar documentalment i de manera expressa la responsabilitat de la gestió lleial, objectiva i imparcial de l’encàrrec rebut i està subjecta a les responsabilitats que corresponguin per l’exercici inadequat de la seva funció.

Les funcions de la persona conciliadora són, essencialment, les següents:

1. Fer una sessió inicial per informar les parts de les possibles causes que puguin afectar la seva imparcialitat, la seva professió, formació i experiència. També els ha de comunicar les característiques de la conciliació, el cost, l’organització del procediment i les conseqüències jurídiques de l’acord que es pugui assolir.

2. Gestionar la recepció de la sol·licitud, la invitació a l’altra part i la citació per a les reunions presencials o virtuals que siguin necessàries.

3. Formalitzar una acta d’inici de la conciliació, signada per totes les parts, on es delimitin l’objecte de la controvèrsia, els honoraris i la circumstància de si les parts compareixen per si mateixes o bé assistides de lletrat o representant legal.

4. Presidir les reunions de les parts i dirigir tots els tràmits del procés de conciliació, bé sigui personalment o per mitjà d’instruments telemàtics.

5. Donar la paraula de manera ordenada i equitativa a cadascuna de les parts, amb la possibilitat de fer les sessions conjuntes o individuals que estimi pertinents.

6. Posar de manifest a les parts les dimensions extrajurídiques de la controvèrsia i els avantatges que poden obtenir si s’assoleix un acord raonable.

7. Formular directament a les parts possibles solucions i convidar-les a formular possibles propostes de solució que construeixin un acord comú eficaç.

8. En cas que hi hagi acord total o parcial de les parts durant el procés de conciliació, requerir la representació lletrada de les parts, si estan participant en el procés, perquè supervisin l’acord.

9. Elaborar una acta final on es reculli la proposta sobre la qual hi ha acord total o parcial i signar, com a persona conciliadora, aquest acord juntament amb les parts i els seus representants legals, si estan participant en el procés.

10. En cas de desacord, emetre un certificat acreditatiu que la conciliació s’ha intentat però que no ha tingut cap efecte.

11. Si la part requerida ha refusat participar en el procés conciliador, fer-ho constar en el certificat que emeti.

L'opinió de persona experta independent és un mitjà adequat de solució de controvèrsies. En aquest procés, les parts en conflicte acorden designar conjuntament una persona experta neutral amb coneixements especialitzats en la matèria objecte de disputa, qui analitza el cas i emet una opinió no vinculant. Aquesta persona experta, seleccionada per les parts, examina la informació i les proves presentades per ambdues parts i pot pronunciar-se sobre qüestions legals o tècniques relacionades amb el conflicte. La seva l' opinió és confidencial i, si ambdues parts l'accepten, es formalitzarà un acord amb efectes legals. Si no és acceptada, l'expert certificarà que s’ha intentat resoldre la disputa per aquesta via, la qual cosa permet a les parts recórrer al procés judicial.

PUNTS CLAU

• Les parts acorden nomenar una persona experta neutral perquè emeti una opinió professional (dictamen) no vinculant sobre la disputa.

• Si les parts accepten, es formalitzarà un acord amb efectes legals. En cas contrari, la persona experta certificarà que s’ha intentat resoldre el conflicte per aquesta via, cosa que permet a les parts acudir al procés judicial.

Exemple:

Imaginem que la Maria i en Pep tenen un conflicte sobre un projecte de reforma en un edifici. La Maria va contractar en Pep, un arquitecte, per dissenyar i supervisar la reforma, però la Maria considera que hi va haver errors en el disseny que van augmentar el cost de l'obra. En Pep, per la seva banda, argumenta que els problemes es deuen a canvis sol·licitats per part de la Maria durant l'execució.

Per resoldre el conflicte sense anar a judici, tots dos acorden designar una persona experta en arquitectura que analitzi els plànols, contractes i correspondència. Aquesta persona experta emet una opinió tècnica (dictamen) no vinculant sobre si els errors van ser de l'arquitecte o derivats dels canvis sol·licitats per la Maria.

Si ambdues parts accepten l' opinió, podrien arribar a un acord sobre el pagament dels costos addicionals. Si no, el certificat de la persona experta serveix com a constància d'haver intentat solucionar conflicte abans d' acudir als tribunals.

És una proposta de solució d’una controvèrsia que una part formula amb caràcter confidencial a l’altra part, per virtut de la qual la part oferent queda obligada a complir l’obligació que assumeix si la part a la qual va dirigida l’accepta expressament. Aquesta acceptació té caràcter irrevocable.

La forma de tramesa tant de l’oferta com de l’acceptació ha de permetre deixar constància de la identitat de l’oferent, de la recepció efectiva per l’altra part i de la data en què es produeix aquesta recepció, així com també del contingut.

L’oferta vinculant té caràcter confidencial en qualsevol cas i li és aplicable el que disposa

, relatiu a la confidencialitat i la protecció de dades.

En cas que l’oferta vinculant sigui rebutjada, o no sigui acceptada expressament per l’altra part en el termini d’un mes o en qualsevol altre termini superior establert per la part oferent, l’oferta vinculant decau i la part oferent pot exercitar l’acció que li correspongui davant el tribunal competent, entenent que s’ha complert el requisit de procedibilitat. En aquest cas, n’hi ha prou d’acreditar la tramesa de l’oferta a l’altra part per manifestació expressa en l’escrit de demanda o en la contestació i, en el document processal, s’ha d’incloure el justificant que s’ha enviat l’oferta vinculant i que ha estat rebuda per la part requerida, sense fer cap esment del seu contingut.

És un procediment de resolució adequada de conflictes per mitjà del qual les parts d’una controvèrsia negocien directament o bé per mitjà dels seus advocats per tractar d’arribar a un acord mútuament satisfactori per als seus interessos respectius.

Per entendre complert el requisit de procedibilitat que estableix la Llei, hi ha d’haver una identitat entre l’objecte de la negociació i l’objecte del litigi, encara que les pretensions que es puguin exercitar, si escau, en via judicial sobre aquest objecte puguin variar.