La crònica de l'AAEPFC - SESSIÓ 3: 16 d’octubre 2014

Analitzem la primera Reunió conjunta:

El mediador/a caldrà que tingui presents els 7 elements de la negociació col·laborativa de Harvard:

1. 1.      Posició (el què vol cada part)
2. 2.      Interessos ( el perquè ho vol)
3. 3.      La comunicació i les relacions
4. 4.      Els criteris objectius (allò que no entra en discussió)
5. 5.      Les alternatives a la negociació (quines opcions hi ha si no s’arriba a un acord)
6. 6.      Les opcions d’acord
7. 7.      El compromís

El/la mediador/a recollirà aquesta informació de cada una de les parts implicades en un conflicte i crearà la FITXA (veure doc al pptx, pàg 4)

Elements a tenir en compte:

• -       Començar per la part que ha sol·licitat la mediació
• -       Preguntar a cada part què vol i què creu que vol l’altre
• -       Preguntar què espera de la mediació i què creu que espera l’altre
• -       Preguntar sobre els interessos, perquè potser són complementaris. Concepte de WIN – WIN

PRÀCTICA: sobre el replanteig d’una herència. Observem en grups de dos, que les coses tenen un valor econòmic i un emocional. El primer pot ser equivalent per les dues parts, però el segon és molt probable que no. Si descobrim totes les facetes dels interessos, és més fàcil que les parts arribin a un acord sense conflicte.

•  -       Prohibir la discussió o la interrupció de l’altra part.

Es fa la pregunta de REPLANTEIG: què podria cedir? i què serà negociable?, però només amb la informació que ha sortit en les sessions.

• ·         Què passa si no surt res?

1.      Sessió individual plantejant el MAAN ( la millor alternativa a l’acord negociat)
2.      Si a la 3er sessió ningú comença a cedir, es planteja si continuar amb la mediació.

Caldrà fer una sessió individual per assegurar-se que les parts consideren que l’acord és millor que el MAAN.

Normalment els conflictes civils es resolen en 3 sessions conjuntes de 1,5h + les individuals que calgui. La llei proposa un màxim de 6 reunions per arribar a un acord.

La confusió més comuna és confondre GUANYAR EL MÀXIM, amb GUANYAR A L’ALTRA

PRÀCTICA: La proposta és dividir-se en 2 grups, cadascuna de les parts vol aconseguir el màxim rendiment sobre un producte que també ven la competència. Amb la dinàmica observem que els grups que arriben a un acord són els que aconsegueixen guanyar el màxim, mentre que els que es fixen en guanyar a l’altre, obtenen menys beneficis.

 El TEXT ÚNIC recull la diversitat d’interessos intentant que les parts estiguin en equilibri, així el pacte serà més sòlid.