L'EDITORIAL

novetats lleis i normes AAEPFC novetats lleis i normes AAEPFC

Llei 2/2021, de mesures fiscals, financeres, administratives i del sector públic i modificacions que comporta a altres lleis

Com ja és tradicional, la Llei de mesures fiscals, financeres, administratives i del sector públic ens porta una sèrie de modificacions de normes que afecten o poden afectar els projectes referits a #infrastructures, #edificació i #rehabilitació, així com ocupció del #dominipúblic , #planejament i #llicències urbanístiques.


Com ja és tradicional, la Llei de mesures fiscals, financeres, administratives i del sector públic ens porta una sèrie de modificacions de normes que afecten o poden afectar els projectes referits a #infrastructures, #edificació i #rehabilitació, així com ocupció del #dominipúblic , #planejament i #llicències urbanístiques.

Copio aquí la relació que en fa l'exposició de motius de la Llei -que s'adjunta íntegra en pdf- i en un altre post adjuntaré únicament les nombroses modificacions que fa del #TRLUCat :


"...El títol XII estableix mesures administratives ordenades en quatre capítols: el capítol I, relatiu a les modificacions legislatives en matèria de medi ambient i sostenibilitat; el capítol II, relatiu a les modificacions legislatives en matèria d'infraestructures i mobilitat; el capítol III, relatiu a les modificacions legislatives en matèria d'urbanisme, i el capítol IV, relatiu a les modificacions legislatives en matèria d'ordenació d'aigües.


El capítol I aplega les modificacions legislatives en matèria de medi ambient i sostenibilitat, que afecten la Llei 10/2019, del 23 de desembre, de ports i de transport en aigües marítimes i continentals, i també la Llei 8/2020, del 30 de juliol, de protecció i ordenació del litoral, la Llei 6/2001, del 31 de maig, d'ordenació ambiental de l'enllumenament per a la protecció del medi nocturn, la Llei 9/1995, del 27 de juliol, de regulació de l'accés motoritzat al medi natural, la Llei 22/1983, del 21 de novembre, de protecció de l'ambient atmosfèric de Catalunya, la Llei 20/2009, del 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les activitats, i la Llei 16/2017, de l'1 d'agost, del canvi climàtic.


El capítol II, relatiu a les modificacions legislatives en matèria d'infraestructures i mobilitat, articula una sèrie de modificacions del text refós de la Llei de carreteres, de la Llei 4/2006, del 31 de març, ferroviària, i de la Llei 14/2009, del 22 de juliol, d'aeroports, heliports i altres infraestructures aeroportuàries.


El capítol III, relatiu a les modificacions legislatives en matèria d'urbanisme, introdueix modificacions al text refós de la Llei d'urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2010, del 3 d'agost."

Veure llei 2/2021


Les modificacions del #TRLUCat que fa la Llei 2/2021, del 29 de desembre, de mesures fiscals, financeres, administratives i del sector públic, publicada el passat 31 de desembre toca temes especialment interessants al meu parer:

-cossos adossats per reduir demanda energètica.
-cosnstrucció, rehabilitació i propietat horitzontal en sòl no urbanitzable
-requisits dels PDU impulsats per persones físiques o jurídiques privades.
-requisits d'increment de les reserves per a zoners verdes, espais lliures i equipaments quan la modificació del planejament té per objecte una actuació de dotació.
-tractament volums edificació disconforme
-gestió reparcel.lacions
-sil.lenci administratiu llicències
-especificitats llicències Barcelona i AMB


Esperem que aviat s'hi incorporin aquestes modificacions al text consolidat del TRLUCat que es pot trobar a https://lnkd.in/ehn2iqq7
i que ens resulti més fàcil la seva assimilació.


I seguim amb les modificacions que introdueix la Llei 2/2021 de mesures fiscals, financeres, administratives i del sector públic: Aquí reprodueixo el seu article 103, que modifica la Llei del dret a l'habitatge per regular la transmissió d'habitatge protegit:

"Capítol XI. Habitatge amb protecció oficial
Article 103. Modificació de la Llei 18/2007, del dret a l'habitatge
1. Es modifica l'apartat 10 de l'article 78 de la Llei 18/2007, que resta redactat de la manera següent:
"10. No es poden fer actes translatius del domini o de l'ús d'habitatges amb protecció oficial, ni de llurs annexos, construïts sobre sòl destinat a aquesta finalitat sense que se n'hagi obtingut la qualificació definitiva. Els actes que infringeixin aquesta prohibició són nuls. "
2. S'afegeixen tres apartats, el 13, el 14 i el 15, a l'article 78 de la Llei 18/2007, del 28 de desembre, del dret a l'habitatge, amb el text següent:
13. La propietat d'habitatge protegit podrà llogar o vendre separadament qualsevol dels annexos als habitatges a un preu no superior al fixat en cada moment per la Generalitat segons la qualificació vigent de l'habitatge, i amb la presentació prèvia del contracte davant del departament competent en matèria d'habitatge.
14. L'arrendament o la venda dels annexos a l'habitatge no implica la devolució de les subvencions percebudes, i no exigeix el compliment dels requisits mínims d'accés a habitatge protegit per part de l'arrendatari o adquirent.
15. Per l'arrendament dels annexos d'habitatge protegit no és preceptiva la prèvia divisió horitzontal dels annexos dels habitatges."


La tributació sobre els habitatges buits també experimenta un canvi gràcies a la Llei 2/2021 de 29 de desembre:

"Article 3. Modificació de la Llei 14/2015, de l'impost sobre els habitatges buits
S'afegeix, amb efectes de l'1 de gener de 2022, un apartat 4 a l'article 9 de la Llei 14/2015, del 21 de juliol, de l'impost sobre els habitatges buits, i de modificació de normes tributàries i de la Llei 3/2012, amb el text següent:
"4. Són subjectes passius de l'impost, a títol de contribuents, en els mateixos termes de l'apartat 1, les persones físiques que tenen la condició de grans tenidors. A l'efecte d'aquest impost, es considera gran tenidor la persona física que és titular d'un dret de propietat, d'usdefruit, d'un dret de superfície o de qualsevol altre dret real que atorgui la facultat d'explotació econòmica de l'habitatge, de més de quinze habitatges."


I la gestió dels residus de la construcció també experimenta canvis , d'acord amb l'art 104 de la Llei 2/2021 de mesures pel 2022, com podeu veure al pdf adjunt.


Agraïm el seguiment, divulgació i comentaris de les novetats legislatives d’interès per als arquitectes que fa l’advocada Elena Ramos.


Read More

Novetats legislatives: modificació llibre VI CCC i Guia per al Libro del Edificio Existente

Us facilitem els enllaços a les novetats legislatives

Us informem sobre el DECRET LLEI 27/2021, de 14 de desembre, d'incorporació de les directives (UE) 2019/770 i 2019/771, relatives als contractes de subministrament de continguts i serveis digitals i als contractes de compravenda de béns, al llibre sisè del Codi civil de Catalunya publicat al DOGC el proppasat dijous 16 de desembre de 2021.

També us facilitem l'enllaç de la Guia per a la elaboració del "Libro del Edificio Existente" per a la rehabilitació. Instruccions, recomanacions, consells i exemples per la justificació de l'Annex I del Reial Decret 853/2021.

Read More

Reial decret llei 19/2021, de 5 d'octubre, de mesures urgents per impulsar l'activitat de rehabilitació edificatòria en el context de el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència.

L'objectiu de la modificació és facilitar la presa de decisions per part de les comunitats de propietaris per dur a terme obres de renovació d'edificis que contribueixin a millorar l'eficiència energètica i facilitar l'accés al finançament bancari.

S’ha publicat al BOE la següent normativa:
 
Reial decret llei 19/2021, de 5 d'octubre, de mesures urgents per impulsar l'activitat de rehabilitació edificatòria en el context de el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència.
 
Els motius que justifiquen la urgència i necessitat de les mesures incloses en aquest Reial decret llei són:

  • el greu deteriorament del parc edificatori i de l'habitatge en particular, i la necessitat d'adoptar mesures d'aplicació immediata per revertir aquesta tendència;

  • la importància de respondre amb la màxima agilitat als reptes nacionals i europeus en matèria de rehabilitació edificatòria per complir amb els compromisos inclosos, entre altres, en el Pla Nacional Integrat d'Energia i Clima (PNIEC) 2021-2030, que marca un creixement de l'activitat rehabilitadora;

  • l’oportunitat de destinar a curt termini un important volum de recursos en el context de el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència.

Les diferents mesures per impulsar l'activitat de rehabilitació edificatòria residencial que recull el Reial Decret són:

  1. Modificar la Llei 35/2006, de l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques, per introduir tres noves deduccions temporals en la quota íntegra estatal de l'Impost aplicables sobre les quantitats invertides en obres de rehabilitació que contribueixin a assolir determinades millores de l'eficiència energètica de l'habitatge habitual o arrendada per al seu ús com a habitatge d'acord amb la legislació sobre arrendaments urbans, de manera que el seu destí primordial sigui satisfer la necessitat permanent d'habitatge de l'arrendatari, i en els edificis residencials, acreditades a través de certificat d'eficiència energètica. Les deduccions són:

    • Per obres que contribueixin a la millora de l'eficiència energètica de l'habitatge habitual o arrendada per al seu ús com a habitatge, permet una deducció de fins a un 20 per cent de les quantitats satisfetes per les obres realitzades a partir de l'entrada en vigor d'aquest reial decret llei i fins al 31 de desembre de 2022, amb una base màxima de deducció de 5.000 euros anuals, sempre que les obres realitzades contribueixin a una reducció de al menys un 7 per cent en la demanda de calefacció i refrigeració , acreditable mitjançant la reducció dels indicadors de demanda de calefacció i refrigeració del certificat d'eficiència energètica de l'habitatge.

    • Per obres que contribueixin a la millora de l'eficiència energètica de l'habitatge habitual o arrendada per al seu ús com a habitatge, permet una deducció de fins a un 40 per cent de les quantitats satisfetes per les obres realitzades en el mateix termini temporal que la deducció anterior, fins a un màxim de 7.500 euros anuals, sempre que les obres realitzades contribueixin a una reducció de al menys un 30 per cent del consum d'energia primària no renovable, acreditable mitjançant la reducció de l'esmentat indicador de consum d'energia primària no renovable del certificat d'eficiència energètica de l'habitatge, o millorin la qualificació energètica de l'habitatge per obtenir una classe energètica "A" o "B", a la mateixa escala de qualificació.

    • Per obres de rehabilitació que millorin l'eficiència energètica en edificis d'ús predominant residencial, que serà aplicable sobre les quantitats satisfetes pel titular de l'habitatge per les obres realitzades des de l'entrada en vigor d'aquest Reial decret -llei fins al 31 de desembre de 2023, en què s'obtingui una millora de l'eficiència energètica del conjunt de l'edifici en el qual s'ubica, sempre que s'acrediti mitjançant certificat d'eficiència energètica, una reducció del'consum d'energia primària no renovable, referida a la certificació energètica, d'un 30 per cent com a mínim, o bé, la millora de la qualificació energètica de l'edifici per obtenir una classe energètica "A" o "B", a la mateixa escala de qualificació. En aquesta tercera deducció, el contribuent titular de l'habitatge es pot deduir fins a un 60 per cent de les quantitats satisfetes, fins a un màxim de 15.000 euros.

La fita que es persegueix està establerta al Pla de Recuperació, Transformació i Resilièncias, i és que un reial decret-llei reguli els incentius en l'IRPF per donar suport a l'esmentat programa de rehabilitació.

  1. Incloure determinades modificacions en el règim de les comunitats de propietaris establerta en la Llei 49/1960, de 21 de juliol, sobre propietat horitzontal, aplicable a les obres de rehabilitació que contribueixin a la millora de l'eficiència energètica de l'edifici o la implantació de fonts d'energia renovable d'ús comú, establint un règim de majoria simple per a la realització de tals obres, així com per a la sol·licitud d'ajudes i finançament per al seu desenvolupament. Així mateix, s'estableix que el cost d'aquestes obres o actuacions o el pagament de les quanties necessàries per cobrir els préstecs o finançament que hagi estat concedida per a tal fi, tindrà la consideració de despeses generals a l'efecte de l'aplicació de les regles de preferència establertes a la lletra e) de l'article novè.1 de la mateixa Llei 49/1960.

L'objectiu de la modificació és facilitar la presa de decisions per part de les comunitats de propietaris per dur a terme obres de renovació d'edificis que contribueixin a millorar l'eficiència energètica i facilitar l'accés al finançament bancari.

  1. Modificar el text refós de la Llei de Sòl i Rehabilitació Urbana per tal de reforçar les facultats de les comunitats de propietaris amb plena capacitat jurídica per a les operacions creditícies, tant les relacionades amb el compliment del deure de conservació, com amb la rehabilitació i millora dels edificis.

  2. A fi d'impulsar les obres de rehabilitació, crear una línia d'avals per a la cobertura parcial per compte de l'estat del finançament d'obres de rehabilitació que contribueixin a la millora de l'eficiència energètica dels edificis d'habitatges. A través d'aquesta nova línia d'avals s'oferirà cobertura perquè les entitats de crèdit puguin oferir finançament, en forma de préstec amb un termini de devolució de fins a quinze anys, en virtut de conveni entre el Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana i l'Institut de Crèdit Oficial (ICO).

La creació d'aquesta línia d'avals, contribueix a la creació d'un entorn favorable per al desenvolupament de l'activitat de rehabilitació residencial.

Aquest Reial decret llei entra en vigor el mateix dia de la publicació en el «Butlletí Oficial de l'Estat» (06/10/2021).

Reial Decret 853/2021, de 5 d'octubre, pel qual es regulen els programes d'ajuda en matèria de rehabilitació residencial i habitatge social de el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència

Aquest Reial decret té per objecte regular els programes d'ajuda en els àmbits de la rehabilitació residencial i construcció d'habitatge social, dins el marc general de el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència i, específicament, en relació amb les inversions C02.I01 «Programa de rehabilitació per a la recuperació econòmica i social en entorns residencials» i C02.I02 «Programa de construcció d'habitatges de lloguer social en edificis energèticament eficients», incloses les dues dins el component 2 «Implementació de l'Agenda Urbana espanyola: Pla de rehabilitació i regeneració urbana ».
La finalitat d'aquest Reial decret és, per tant, contribuir a l'acompliment dels objectius de el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència en els referits àmbits de la rehabilitació residencial i construcció d'habitatge social, contribuint a assolir les metes establertes al llarg de el període d'aplicació de Pla.

Els programes d'ajudes regulats a través d'aquest Reial decret són els següents:

1. Programa d'ajuda a les actuacions de rehabilitació a nivell de barri.
2. Programa de suport a les oficines de rehabilitació
3. Programa d'ajuda a les actuacions de rehabilitació a nivell d'edifici.
4. Programa d'ajuda a les actuacions de millora de l'eficiència energètica en habitatges.
5. Programa d'ajuda a l'elaboració del llibre de l'edifici existent per a la rehabilitació i la redacció de projectes de rehabilitació.
6. Programa d'ajuda a la construcció d'habitatges de lloguer social en edificis energèticament eficients.

Resultaran subvencionables les actuacions que s'emmarquin en algun dels programes indicats, sempre que compleixin els requisits que s'exigeixen per a cada un d'ells i dins de les corresponents disponibilitats pressupostàries.

Seran beneficiàries directes de les ajudes que preveu el Reial decret les comunitats autònomes i les ciutats de Ceuta i Melilla, que podran atorgar l'import de les mateixes als destinataris últims, segons el que disposa cada un dels capítols corresponents del Reial decret en què es determinen les actuacions definides en cada programa i els potencials destinataris últims de les ajudes, sense perjudici dels requisits addicionals que puguin establir les comunitats autònomes i les ciutats de Ceuta i Melilla.

Pel vostre coneixement, us informem que l'annex I del Reial decret 853/2021, regula la informació mínima del llibre de l'edifici existent per a la rehabilitació als efectes d'aquest reial decret.

Read More
novetats lleis i normes AAEPFC novetats lleis i normes AAEPFC

RD 1084/2020, POR EL QUE SE MODIFICA EL PLAN ESTATAL DE VIVIENDA 2018-2021

El Real Decreto 1084/2020, de 9 de diciembre, modifica el Plan Estatal de Vivienda 2018-2021 y la Orden TMA/378/2020, de 30 de abril, que regula las ayudas a los arrendatarios de vivienda habitual establecidas con motivo de la pandemia. Entre otros aspectos suprime la exigencia de un acuerdo previo a la financiación entre ministerio, comunidad autónoma y ayuntamiento; permite las ayudas a los jóvenes no solo en municipios de menos de 5.000 habitantes sino también en núcleos con menos de esa población y extiende el plazo de concesión de ayudas hasta el 31 de diciembre de 2022 con carácter general.

El Real Decreto 1084/2020, de 9 de diciembre, modifica el Plan Estatal de Vivienda 2018-2021 y la Orden TMA/378/2020, de 30 de abril, que regula las ayudas a los arrendatarios de vivienda habitual establecidas con motivo de la pandemia. Entre otros aspectos suprime la exigencia de un acuerdo previo a la financiación entre ministerio, comunidad autónoma y ayuntamiento; permite las ayudas a los jóvenes no solo en municipios de menos de 5.000 habitantes sino también en núcleos con menos de esa población y extiende el plazo de concesión de ayudas hasta el 31 de diciembre de 2022 con carácter general.

REAL DECRETO 1084/2020, DE 9 DE DICIEMBRE, POR EL QUE SE MODIFICA EL REAL DECRETO 106/2018, DE 9 DE MARZO, POR EL QUE SE REGULA EL PLAN ESTATAL DE VIVIENDA 2018-2021 Y LA ORDEN TMA/378/2020, DE 30 DE ABRIL, POR LA QUE SE DEFINEN LOS CRITERIOS Y REQUISITOS DE LOS ARRENDATARIOS DE VIVIENDA HABITUAL QUE PUEDEN ACCEDER A LAS AYUDAS TRANSITORIAS DE FINANCIACIÓN ESTABLECIDAS EN EL ARTÍCULO 9 DEL REAL DECRETO-LEY 11/2020, DE 31 DE MARZO, POR EL QUE SE ADOPTAN MEDIDAS URGENTES COMPLEMENTARIAS EN EL ÁMBITO SOCIAL Y ECONÓMICO PARA HACER FRENTE AL COVID-19 (B.O.E. DE 10 DE DICIEMBRE DE 2020)

Read More
novetats lleis i normes AAEPFC novetats lleis i normes AAEPFC

Suspensió de tramitació de plans especials urbanístics relacionats amb activitats de càmping

El Departament de Territori i Sostenibilitat ha acordat iniciar el procediment de formulació del Pla director urbanístic de les activitats de càmping. L’àmbit inclourà tots els municipis de Catalunya

camping.jpg

El Departament de Territori i Sostenibilitat ha acordat iniciar el procediment de formulació del Pla director urbanístic de les activitats de càmping que tindrà per objecte l’establiment de directrius per coordinar l'ordenació urbanística d'un territori d'abast supramunicipal, determinacions sobre el desenvolupament urbanístic sostenible i d'ordenació urbanística i mesures de protecció del sòl no urbanitzable, i els criteris per a l'estructuració orgànica d'aquest sòl. L'àmbit inicial d'estudi del Pla inclourà tots els municipis de Catalunya:

 

 Amb aquest motiu queden suspeses en tot el territori català, la tramitació dels plans especials urbanístics que tinguin per finalitat la implantació en sòl no urbanitzable, sobre àmbits avui no ocupats per activitats existents:

a) D'una nova activitat de càmping o d'aparcament o àrea d'acollida de caravanes, autocaravanes i remolcs tenda.

b) L'ampliació de la capacitat d'acollida o de la superfície d'una activitat de càmping o d'aparcament o àrea d'acollida de caravanes, autocaravanes i remolcs tenda existent, en més d'un 50%.

La suspensió de tramitacions afecta:

a) Els plans especials urbanístics que es presentin a tràmit després de la publicació d'aquest acord.

b) Els plans especials urbanístics que, abans de la publicació d'aquest acord, estiguin en tramitació i no hagin estat resolts definitivament d'acord amb l'article 92.1 a) i b) del Text refós de la Llei d'urbanisme.

 

L’edicte publicat al DOGC http://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/7732/1706606.pdf  recull la relació de càmpings que podrien estar afectats per la suspensió.

Read More

El Departament de Justícia obre a consulta pública prèvia la modificació del Codi civil de Catalunya per establir l’obligatorietat de la sessió informativa de mediació

El Govern ha aprovat la memòria preliminar de l’Avantprojecte de llei de modificació del llibre segon del Codi civil de Catalunya i ha iniciat, així, els tràmits per establir l’obligatorietat de la sessió informativa de mediació en determinats conflictes familiars.

Read More
novetats lleis i normes AAEPFC novetats lleis i normes AAEPFC

El fomento del alquiler y la rehabilitación, objetivos prioritarios del nuevo Plan Estatal de Vivienda 2018-2021

Las aportaciones previstas en el mismo se destinan al mantenimiento de las ayudas de subsidiación de préstamos convenidos concedidas al amparo de planes estatales anteriores y la concesión de nuevas subvenciones para la rehabilitación de edificios y viviendas y la regeneración y renovación de áreas urbanas y rurales

Read More

Llei de territori: avantprojecte de Llei

Es prepara la nova Llei de Territori de Catalunya. En aquest moment, podeu consultar el document comprensiu.

Us agraïrem que ens feu arribar les vostres reflexions. 

Font: www.territori.gencat.cat

L’avantprojecte de Llei de territori té com a finalitat configurar un marc normatiu integral, coherent i estable en matèria d’ordenació del territori, urbanisme,  paisatge, i urbanitzacions amb dèficit. Vol garantir la millora continuada de l’hàbitat urbà, el medi, la cohesió social i territorial, la sostenibilitat i la competitivitat.

La nova norma representauna reforma ambiciosa dels objectius, dels procediments i dels instruments en matèria d’ordenació territorial,  ivol facilitar una gestió adaptada a un territori divers i a unes circumstàncies canviants, situant la sostenibilitat ambiental, social i econòmica com a marc de la presa de decisions.

Els objectius principals d’aquesta lleisón adaptar els instruments i la gestió a la diversitat del territori, així com poder programar el desenvolupament de les actuacions en funció de les necessitats. Quant al model de desenvolupament urbà, prioritza la regeneració urbana per damunt del creixement en extensió. Té també una clara voluntat d’establir les basesper fer front als reptes en matèria d’accés a l’habitatge.   Pretén també garantir l’eficiència i la competitivitat territorial a través de l’impuls de fórmules de governança supramunicipal. Així mateix vol concretar en la pràctica de l’ordenació territorial i de l’urbanisme els principis derivats de la transparència, l’accés a la informació pública i el bon govern. La variable de paisatges és potenciada en aquesta llei de forma transversal en el conjunt d’instruments de planificació i s’integra la seva perspectiva tant en el sistema d’espais oberts com en els assentaments.

 

Document comprensiu definitiu

 Contacte: llei_territori.tes@gencat.cat

Read More

El Tribunal Constitucional anula parcialmente la regulación del IIVTNU en cuanto somete a tributación situaciones de inexistencia de incrementos de valor

El Tribunal considera que el impuesto sobre el incremento del valor de los terrenos de naturaleza urbana vulnera el principio constitucional de capacidad económica en la medida en que no se vincula necesariamente a la existencia de un incremento real del valor del bien

LA LEY 123527/2017

  • El Tribunal Constitucional ha estimado la cuestión de inconstitucionalidad que había interpuesto el Juzgado de lo Contencioso Administrativo de Jerez de la Frontera contra el artículo 107 del Texto Refundido de la Ley Reguladora de las Haciendas Locales, por posible infracción del principio de capacidad económica del artículo 31 CE.

Isabel Desviat.- Tras las pasadas sentencias dictadas por el Tribunal Constitucional que anularon las normas fiscales forales de los territorios históricos del País Vasco en cuanto a que sometían a tributación situaciones de inexistencia de incrementos de valor de los terrenos de naturaleza urbana, por fin el Tribunal Constitucional se ha pronunciado en sentencia de 11 de mayo de 2017 (Rec. 4864/2016 (LA LEY 37759/2017)) sobre este tema tan controvertido de la plusvalía.

ANTECEDENTES

La Cuestión de inconstitucionalidad la interpuso un Juzgado de lo contencioso administrativo de Jerez de la Frontera en relación a la adquisición por parte de una entidad mercantil, dedicada a la promoción inmobiliaria, de una serie de terrenos sobre los que construyó 73 viviendas. Mediante procedimiento de ejecución hipotecaria estas viviendas fueron adjudicadas a una entidad financiera por el 50 por ciento de su valor de tasación, excepto una.

El Ayuntamiento giró a la empresa inmobiliaria una serie de liquidaciones por el IIVTNU, y ésta, al considerar que no había existido aumento del valor de los terrenos, interpuso los correspondientes recursos en vía económico-administrativa, y después en vía judicial. El Juzgado planteó entonces cuestión de inconstitucionalidad de la norma de valoración objetiva establecida en el art. 107 del texto refundido de la Ley Reguladora de las Haciendas Locales, aprobado por el Real Decreto Legislativo 2/2004, de 5 de marzo (LA LEY 362/2004); pero solo en la medida en que grava consecuencias no reales, en contra del principio de capacidad económica (art. 31.1 CE (LA LEY 2500/1978)).

El Constitucional indica que aun cuando se cuestionó en el recurso el artículo 107 LHL en su totalidad, en la medida en que la liquidación impugnada en el proceso a quo deriva de la transmisión onerosa de unos terrenos, deben quedar fuera del objeto del recurso las letras b), c) y d) de su apartado 2.

OBJETO DEL IMPUESTO

Indica la Sala, haciéndose eco de las anteriores sentencias dictadas por la Sala en el contexto de las Normas Forales Vascas, que aunque el objeto del impuesto es el "incremento de valor" que pudieran haber experimentado los terrenos durante un intervalo de tiempo, el gravamen no se anuda necesariamente a la existencia de ese incremento, sino a la mera titularidad del terreno durante un tiempo computable (mínimo 1 año, y 20 años máximo). Por tanto, basta con ser titular de un terreno de naturaleza urbana para que se anude a esta circunstancia un incremento de valor sometido a tributación. La cuantificación se realiza de forma automática, aplicando al valor que tenga ese terreno a efectos del IBI al momento de la transmisión, de un porcentaje fijo por cada año de tenencia, con independencia no sólo del quantum real del mismo, sino de la propia existencia de ese incremento.

Inexistencia de incremento de valor

No obstante, el hecho de que el nacimiento de la obligación se haga depender de la transmisión de un terreno, podría ser una condición necesaria en la configuración del tributo, pero, en modo alguno, puede erigirse en una condición suficiente en un tributo cuyo objeto es el "incremento de valor" de un terreno. Cuando no se ha producido ese incremento de valor del terreno transmitido, la capacidad económica pretendidamente gravada deja de ser potencial para convertirse en irreal o ficticia, violándose con ello el principio de capacidad económica del artículo 31 CE. (LA LEY 2500/1978)

En los preceptos que ahora examina el Tribunal, el tratamiento que otorgan a los supuestos de no incremento o incluso decremento, en el valor de los terrenos de naturaleza urbana, gravan una renta ficticia, pues impone a los sujetos pasivos del impuesto la obligación de soportar la misma carga tributaria que corresponde a las situaciones de incrementos derivados del paso del tiempo; se somete a tributación situaciones de hecho inexpresivas de capacidad económica, lo que contradice frontalmente el principio de capacidad económica que garantiza el art. 31.1 CE. (LA LEY 2500/1978)

Esto supone que deben ser declarados inconstitucionales aunque solo en la medida en que no han previsto excluir del tributo las situaciones inexpresivas de capacidad económica por inexistencia de incrementos de valor.

REDUCCIÓN DEL VALOR CATASTRAL POR LOS AYUNTAMIENTOS

La sentencia indica que no es óbice a la declaración de inconstitucionalidad el hecho de que los ayuntamientos adopten la reducción del valor catastral hasta un 60 por ciento durante los cinco años siguientes a su revisión, o la actualización, incluso a la baja, de los valores catastrales.

Sin embargo, no sólo en aquellos supuestos en los que los Ayuntamientos no hayan previsto aquella reducción no quedaría sanada la situación que se considera inconstitucional, sino que también en aquellos otros en los que eventualmente hubieran podido prever la citada reducción, lo único que se estaría consiguiendo, caso de no estimarse un incremento, sería aminorar su importe, pero no evitarlo, lo que en modo alguno sanaría la vulneración del principio de capacidad económica del art. 31.1 CE. (LA LEY 2500/1978)

En cuanto a la posibilidad de actualización de los valores catastrales, es cierto que se conseguiría eventualmente una reducción del importe del tributo; el legislador estatal teniendo en cuenta las circunstancias del mercado inmobiliario por la crisis económica introdujo desde el año 2014 la posibilidad de aplicar unos coeficientes de actualización del valor catastral que también sirven para reducir su valor.

Continúa razonando la Sala que aunque no cabe duda de que la actualización de aquel valor, cuando lo sea a la baja, mediante la aplicación del coeficiente previsto en la correspondiente ley de presupuestos generales del Estado (en el caso de que el Ayuntamiento lo haya solicitado a la Dirección General del Catastro), provocará como consecuencia inmediata la reducción de la base imponible (incremento de valor) en el impuesto controvertido, sin embargo, la reducción del incremento imputable al obligado tributario, en el supuesto de no estimarse un incremento, nuevamente solo serviría para minorar su importe, pero no para evitarlo, en abierta contradicción con el principio de capacidad económica del art. 31.1 CE. (LA LEY 2500/1978)

EL IIVTNU NO ES CONTRARIO A LA CONSTITUCIÓN

Indica el Constitucional que el impuesto sobre el incremento del valor de los terrenos no es, con carácter general, contrario al Texto Constitucional, en su configuración actual. Sólo lo es en aquellos supuestos en los que somete a tributación situaciones inexpresivas de capacidad económica, esto es, aquellas que no presentan aumento de valor del terreno al momento de la transmisión.

ALCANCE DEL FALLO

Aunque el órgano judicial se ha limitado a poner en duda la constitucionalidad del art. 107 LHL, la sentencia extiende la declaración de inconstitucionalidad y nulidad, por conexión con los arts. 107.1 y 107.2 a) LHL, al art. 110.4 LHL, teniendo en cuenta la íntima relación existente entre este último citado precepto y las reglas de valoración previstas en aquellos.

Por tanto, al estimar la cuestión de inconstitucionalidad, declara que los arts. 107.1 (LA LEY 362/2004)107.2 a) (LA LEY 362/2004) y 110.4, todos ellos del texto refundido de la Ley Reguladora de las Haciendas Locales, aprobado por el Real Decreto Legislativo 2/2004, de 5 de marzo (LA LEY 362/2004), son inconstitucionales y nulos, pero únicamente en la medida que someten a tributación situaciones de inexistencia de incrementos de valor.


Read More

CATALUNYA - NOVA LLEI 5/2017, del 28 de març, de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic i (...)

Publicada avui al DOGC la Llei 5/2017, del 28 de març* , l’article 192 de la qual preveu la possibilitat de  pròrroga o rehabilitació  fins al 31 de desembre de 2018 per les llicències d’obres paralitzades per la crisi

 
 

Publicada avui al DOGC la Llei 5/2017, del 28 de març* , l’article 192 de la qual preveu la possibilitat de  pròrroga o rehabilitació  fins al 31 de desembre de 2018 per les llicències d’obres paralitzades per la crisi:.

Text de l’article :

 Article 192. Modificació de la Llei 3/2012 amb relació a la pròrroga de llicències d'obra atorgades a l'empara de normativa prèvia

Es modifica l'apartat 3 de la disposició transitòria primera de la Llei 3/2012, del 22 de febrer, de modificació del text refós de la Llei d'urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2010, del 3 d'agost, que resta redactat de la manera següent:

«3. El termini màxim de pròrroga de les llicències d'obres a les quals fan referència els apartats 1 i 2 és el 31 de desembre de 2018.»

La Llei també modifica determinats articles de la Llei d’Urbanisme. Informarem amb més detall properament.

 *Llei 5/2017 del 28 de març, de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic i de creació i regulació dels impostos sobre grans establiments comercials, sobre estades en establiments turístics, sobre elements radiotòxics, sobre begudes ensucrades envasades i sobre emissions de diòxid de carboni


Agraïm la diligència de l'Assessoria Jurídica del COAC en la comunicació de novetats legals a les Agrupacions.


Read More

Aprovació definitiva del Pla d’establiments turístics de Barcelona

El dia 6 de març es va publicar al BOP de Barcelona l’aprovació definitiva del Pla Especial Urbanístic per a la regulació dels establiments d'allotjament turístic, albergs de joventut, residències col·lectives d'allotjament temporal i habitatges d'us turístic a la ciutat de Barcelona.

turistes.jpg

El 6 de març s'ha publicat al BOPB l’aprovació definitiva del Pla Especial Urbanístic per a la regulació dels establiments d'allotjament turístic, albergs de joventut, residències col·lectives d'allotjament temporal i habitatges d'ús turístic a la ciutat de Barcelona (PEUAT).

El Pla afecta als usos d’allotjament turístic (hotels, hotels-apartament, hostals, pensions, apartaments turístics), habitatges d’ús turístic, albergs de joventut i residències d’estudiants universitaris o no, públiques o privades. Contempla el manteniment per part de l’Ajuntament de Barcelona d’un Cens actualitzat d’aquest tipus d’establiments, que es pot trobar al web municipal.

El PEUAT deroga expressament el Pla Especial Urbanístic per a la regulació dels habitatges d’ús turístic a Barcelona, aprovat l'1 d'abril del 2016. També deroga les determinacions dels diferents plans especials i plans d’usos d’establiments de concurrència pública aprovats amb anterioritat en tot allò que regulen les activitats objecte del PEUAT, si bé segueixen sent d’aplicació en tot el que són condicions generals dels establiments, així com pel que fa a la compatibilitat amb altres tipus d’establiments o activitats.

A més a més, el PEUAT conté una disposició específicament destinada als habitatges turístics de Ciutat Vella, així com al sector de l’Estació de Sants.

Consulta el resum elaborat pel Servei de Suport Jurídic del COAC aquí.

Consulta el BOPB del 6 de març del 2017 aquí.

Read More

RESOLUCIÓ JUS/167/2017, referent als habitatges d'ús turístic i comunitats de propietaris

Contra la qualificació de la registradora de la propietat que suspèn la inscripció d'una escriptura de modificació d'estatuts de propietat horitzontal en la qual s'estableix la prohibició de destinar cap habitatge a ús turístic

turistes-esperen-turistic-FRANCESC-MELCION_1212488943_6483755_3150x2070.jpg

RESOLUCIÓ JUS/167/2017, de 6 de febrer, dictada en el recurs governatiu interposat per la C. de P. de l’Av. de R. 60-64, de Barcelona, contra la qualificació que suspèn la inscripció d’una escriptura de modificació d’estatuts de propietat horitzontal en la qual s’estableix la prohibició de destinar cap dels departaments privatius de l’edifici a l’activitat d’habitatge d’ús turístic, de la registradora de la propietat titular del Registre de la Propietat núm. 16 de Barcelona.

Es dicta recurs governatiu interposat per la C. de P. de l'Av. de R. 60-64, de Barcelona, contra la qualificació de la registradora de la propietat titular del Registre de la Propietat núm. 16 de Barcelona que suspèn la inscripció d'una escriptura de modificació d'estatuts de propietat horitzontal en la qual s'estableix la prohibició de destinar cap dels departaments privatius de l'edifici a l'activitat d'habitatge d'ús turístic.


El tema dels habitatges turístics és font de discrepàncies entre els veïns de les finques a les quals s’hi ubiquen.
Per això pot resultar-vos interessant la  RESOLUCIÓ JUS/167/2017, de 6 de febrer, dictada en el recurs governatiu interposat per la C. de P. de l’Av. de R. 60-64, de Barcelona, contra la qualificació que suspèn la inscripció d’una escriptura de modificació d’estatuts de propietat horitzontal en la qual s’estableix la prohibició de destinar cap dels departaments privatius de l’edifici a l’activitat d’habitatge d’ús turístic, de la registradora de la propietat titular del Registre de la Propietat núm. 16 de Barcelona; que ve a establir la doctrina que una comunitat de propietaris pot prohibir que els pisos s’hi destinin a ús d’habitatge turístic, sempre que es respecti que els propietaris dissidents que ja vinguessin destinant llurs habitatges a aquesta finalitat, puguin continuar així (legalment, es clar), fins que el pis passi a un altre propietari.

Read More
novetats lleis i normes AAEPFC novetats lleis i normes AAEPFC

NOVETATS LEGALS D'INTERÈS ÚLTIM MES DE 2016

Us adjuntem els enllaços a les lleis i normes de l'últim període de 2016 que us poden ser d'utilitat.

Inclou la instrucció de la comprovació de valors de l'Agència Tributària Catalana per a 2017

 
stockvault-stack-of-books111363.jpg
 

- LLEI 4/2016, del 23 de desembre, de mesures de protecció del dret a l'habitatge de les persones en risc d'exclusió residencial (la mediació hi te un paper important):

http://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/7276/1570471.pdf

 

- Publicat el calendari de dies inhàbils de l’Administració de l’Estat pel 2017:

http://www.boe.es/boe/dias/2016/12/30/pdfs/BOE-A-2016-12486.pdf

 

- Establert en el 8% l’interès de demora pel primer semestre de 2017, a efectes d’allò previst a l’art. 7 de la Llei 3/2004 de prevenció de la morositat:

https://www.boe.es/diario_boe/txt.php?id=BOE-A-2016-12482

 

- Resolució de 20 de desembre de 2016, de la Direcció general del Cadastre, per la qual es determinen municipis i període d'aplicació del procediment de regularització cadastral.

http://www.boe.es/boe/dias/2016/12/30/pdfs/BOE-A-2016-12570.pdf

 

- Salari mínim interprofessional pel 2017: 23,59 euros/dia o 707,70 euros/mes

http://www.boe.es/boe/dias/2016/12/31/pdfs/BOE-A-2016-12598.pdf

- Publicada la Instrucció de comprovació de valors dels béns immobles en els impostos sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats, i sobre successions i donacions, per a l'any 2017: 

Read More

El Constitucional anula las tasas judiciales de Gallardón por "desproporcionadas"

La sentencia avala el establecimiento de tasas para el ejercicio de acciones judiciales, pero considera que las cuantías resultan desproporcionadas

 
 

Publicat a:

LA LEY 175746/2016

  • La sentencia avala el establecimiento de tasas para el ejercicio de acciones judiciales, pero considera que las cuantías resultan desproporcionadas y cree que pueden producir un efecto disuasorio a la hora de acudir a los tribunales de Justicia. Las tasas afectadas son sólo las exigidas a las personas jurídicas, ya que el actual ministro en funciones, Rafael Catalá, ya eximió del pago del tributo a las personas físicas. La sentencia no ordena la devolución de las cantidades pagadas.

A.Vigil.- Varapalo del Tribunal Constitucional a las tasas judiciales aprobadas por el ex ministro de Justicia Alberto Ruiz-Gallardón. El Pleno del Tribunal ha estimado parcialmente, por unanimidad, el recurso presentado por el Grupo Parlamentario Socialista del Congreso de los Diputados contra la Ley 10/2012, de 20 de noviembre (LA LEY 19404/2012), por la que se regulan determinadas tasas en el ámbito de la Administración de Justicia y del Instituto Nacional de Toxicología y Ciencias Forenses.

En una sentencia con fecha del pasado 21 de julio y hecha pública este viernes, se declara que las tasas son inconstitucionales y nulas por su elevada cuantía. Concretamente, el tribunal anula las cuantías de este gravamen fijadas tanto para el acceso a la jurisdicción como para la interposición de recursos por considerar que vulneran el derecho a la tutela judicial efectiva, regulada en el artículo 24.1 de la Constitución Española (LA LEY 2500/1978).

Según explica el Constitucional, las tasas afectadas por esta sentencia son sólo las exigidas a las personas jurídicas, ya que, tal y como recuerda, la reforma de la ley por el Real Decreto-ley 1/2015, de 27 de febrero (LA LEY 2841/2015), que llevó a cabo el actual ministro en funciones, Rafael Catalá, eximió del pago del tributo a las personas físicas.

Cuantías que se verán afectadas

Concretamente, la sentencia anula el pago de las tasas que aparecen recogidas en el artículo 7.1 de la ley, donde se prevén las siguientes cuotas fijas: la de 200 euros para interponer el recurso contencioso-administrativo abreviado y la de 350 euros para interponer el recurso contencioso-administrativo ordinario; la de 800 euros para promover recurso de apelación y de 1.200 euros para los recursos de casación y extraordinario por infracción procesal, en el orden civil; la de 800 euros para el recurso de apelación y 1.200 euros para el recurso de casación en cualquiera de sus modalidades, en el orden contencioso-administrativo; así como también la nulidad de la tasa de 500 euros para el recurso de suplicación y 750 para el de casación en cualquiera de sus modalidades, ambos del orden social.

También ha sido declarado inconstitucional el artículo 7.2, que impone una cuota variable cuya cuantía será la que resulte de aplicar al valor económico del litigio el tipo de gravamen que corresponda, según la siguiente escala: de 0 a 1.000.000 euros, 0,5%; el resto, un tipo porcentual del 0,25; con un máximo variable de 10.000 euros.

El Tribunal aclara que, en virtud del principio de seguridad jurídica, la declaración de nulidad de las tasas sólo producirá efectos “pro futuro”, es decir, que sólo se aplicará en relación con nuevos supuestos o con los procedimientos donde no haya recaído una resolución firme.

La sentencia no ordena la devolución de las cantidades pagadas en relación con las tasas declaradas nulas ni en los procedimientos finalizados por resolución firme ni tampoco en los no finalizados en el que el pago de la tasa se satisfizo sin que fuera impugnada por vulneración del artículo 24.1 de la Constitución (LA LEY 2500/1978). De hecho, en este último supuesto, la ausencia de la impugnación de la tasa dio firmeza a la liquidación del tributo.

Tasas sí, pero no tan altas

En su sentencia, el Tribunal Constitucional aclara que el establecimiento de tasas para el ejercicio de acciones judiciales en los órdenes civil, contencioso-administrativo y social no vulnera, en sí mismo, el derecho fundamental de los ciudadanos a la tutela judicial efectiva (artículo 24.1 de la Constitución (LA LEY 2500/1978)); no incumple el mandato de sometimiento de la Administración al control judicial (artículo 106 de la Constitución (LA LEY 2500/1978)) ni tampoco el principio de gratuidad de la Justicia (artículo 119 de la Constitución (LA LEY 2500/1978)).

En este sentido, la sentencia señala que el legislador tiene libertad para regular los requisitos del acceso gratuito a la Justicia, siempre y cuando garantice el ejercicio de este derecho a quienes acrediten insuficiencia de recursos para litigar. Ahora bien, considera que la cuantía de las tasas (tanto la cuota fija como la variable) resultan desproporcionadas y pueden producir un efecto disuasorio en los ciudadanos a la hora de acudir a los tribunales de Justicia en el ejercicio de su derecho fundamental a la tutela judicial efectiva.

El tribunal entiende que los fines perseguidos por la ley recurrida son constitucionalmente legítimos. Así ocurre con el primero de ellos, que es evitar las “situaciones de abuso” que generan aquellos que no buscan la tutela de los tribunales sino ventajas mediante la dilación de los procedimientos; y también con el segundo, que es la financiación mixta de la Justicia.

Respecto a este último, su legitimidad se debe a que el hecho imponible gravado por la tasa no es el servicio público de la Justicia (entendido como dotación de medios materiales y personales), sino el “ejercicio de la potestad jurisdiccional”. A través de los procesos, en cada uno de los órdenes jurisdiccionales, se materializa “a diario la función que nuestra Constitución encomienda con carácter exclusivo a los órganos de un Poder del Estado (…) como es el Poder Judicial”.

Sin embargo, la legitimidad de esta segunda finalidad no puede suponer la implantación de unas tasas excesivas que imposibiliten el acceso a la Justicia. Por ello, el Tribunal debe analizar también la proporcionalidad de la medida. Según la doctrina constitucional, para que una medida legislativa se considere proporcionada, debe cumplir con los requisitos de idoneidad, necesidad y proporcionalidad en sentido estricto.

Objetivos que justifican las tasas

En este caso, el tribunal entiende que la medida no es idónea para conseguir la finalidad de acabar con los recursos abusivos. De hecho, apunta la sentencia que al tratarse de un sistema de tasas en el que todos pagan lo mismo, su objetivo de prevenir o disuadir de la interposición de recursos abusivos “se diluye para todo aquel que dispone de medios económicos suficientes”; y, sin embargo, “perjudica (…) al justiciable que ejercita correctamente su derecho a recurrir”, que se ve obligado a pagar una tasa con la que se pretende erradicar un comportamiento que le es ajeno.

La imposibilidad de establecer un control previo sobre los recursos “no puede justificar la imposición indiscriminada de esa tasa, bajo el sustento de un propósito disuasorio frente a una patología a fin de cuentas minoritaria”. Además, recuerda que nuestro ordenamiento ya preveía un instrumento disuasorio, como es el depósito para recurrir. La sentencia concluye que la imposición de la tasa no es idónea porque no cumple con su objetivo y porque no existen razones objetivas que justifiquen la imposición de una nueva medida disuasoria por una supuesta falta de eficacia de los depósitos.

Por el contrario, la imposición de la tasa sí es una medida idónea para la consecución del segundo fin, el de la financiación mixta de la justicia. Y también es necesaria, pues no hay, ni la alegan los recurrentes, una alternativa a la tasa para conseguir la finalidad de “fijar una corresponsabilidad económica por parte de todo aquel que genera la actividad procesal cuya realización produce un coste para el Estado”.

Proporcionalidad

El último requisito que analiza el tribunal es el de la proporcionalidad en sentido estricto. En el caso de la cuota fija exigida para iniciar un proceso en el orden contencioso administrativo (la demanda no contiene alegaciones sobre el orden civil, lo que impide al tribunal pronunciarse), la sentencia advierte que en el acceso a esta jurisdicción no sólo está en juego el ejercicio del derecho a la tutela judicial efectiva, sino también la “efectividad” de los mandatos de los artículos 103.1 (LA LEY 2500/1978) y 106.1 de la Constitución (LA LEY 2500/1978), con los que se asegura el sometimiento de las Administraciones públicas al control judicial de su actividad.

Según insiste el tribunal, el efecto disuasorio de dichas tasas no queda anulado ni por el límite establecido (no pueden superar el 50% la sanción económica recurrida) ni por la reducción del importe de la sanción en caso de pago voluntario. Además, afirma la sentencia, los procesos del orden contencioso administrativo no se agotan en los recursos contra las multas. El Tribunal advierte, finalmente, de lo gravoso que resulta para el justiciable sumar, al pago de la tasa, los honorarios de abogado y procurador. Por todo ello, la tasa fija de 200 euros para la interposición de un recurso contencioso administrativo abreviado y la de 350 euros para el ordinario resultan desproporcionadas y por ello contrarias al derecho de acceso a la jurisdicción.

Tasas para la interposición de recursos

En cuanto a las tasas exigidas para la interposición de los recursos, la sentencia considera que la justificación contenida en la memoria económica de la ley es insuficiente, pues se limita a señalar que es legítimo fijarlas en cuantías superiores a las de la primera instancia y que su recaudación no es suficiente para cubrir los costes generados por la segunda instancia. A este respecto, la sentencia afirma, por un lado, que “el objetivo de la financiación mixta de la Justicia no puede traer consigo el sacrificio de un derecho fundamental”; y, por otro, que la cuantía de las tasas para recurrir resoluciones judiciales “no atiende a la realidad económica de una mayoría significativa de sus destinatarios, a los cuales resulta excesiva”, afirmación esta última que el Tribunal realiza sobre la base de datos estadísticos oficiales relativos al sector del comercio. En consecuencia, esas tasan vulneran el derecho protegido por el artículo 24.1 de la Constitución (LA LEY 2500/1978) al poder disuadir la de la interposición del recurso.

Respecto a la cuota variable (segunda cantidad que se exige al justiciable en función de un determinado porcentaje sobre el valor económico del litigio), el Pleno considera que “eleva innecesariamente la carga económica” sobre el recurrente sin que el legislador especifique a qué criterio responde su exigencia. Por tanto, resulta inconstitucional por infringir el derecho fundamental de acceso a la jurisdicción y al recurso.



Read More

​Justicia impone la transmisión electrónica de documentos a abogados, procuradores y juzgados a partir del 1 de enero sin destinar medios

El BOE de hoy recoge el decreto de implantación definitiva de LexNet, el sistema de comunicación electrónica con la Administración de Justicia que arrancó en 2007

Justicia impone la transmisión electrónica de documentos a abogados, procuradores y juzgados a partir del 1 de enero sin destinar medios

by evabelmonte

·         El decreto "no supondrá incremento de gasto público ni de las dotaciones de personal"

·         Registradores y fuerzas de seguridad estarán obligadas en 2017

·         El sistema no permite enviar audios y vídeos como anexos

El BOE de hoy recoge el decreto de implantación definitiva de LexNet, el sistema de comunicación electrónica con la Administración de Justicia que arrancó en 2007 y que será obligatorio para abogados y procuradores a partir del 1 de enero. Así, el Ministro de Justicia, Rafael Catalá, pretende instaurar su promesa de "papel cero" en los juzgados pero, eso sí, lo hace sin incremento de recursos, pese al colapso que presentan muchos tribunales españoles antes de su aplicación.

El reglamento afecta de forma directa a las comunidades autónomas que no tienen transferidas competencias en Justicia (Castilla y León, Castilla La Mancha, Murcia, Islas Baleares, Extremadura, Ceuta y Melilla), aunque el resto podrá firmar convenios con el Ministerio para utilizar el mismo sistema y todas, sin excepción, tienen que cumplir lo que marcan las recientes reformas de la Ley de Enjuiciamiento Civil y la Ley Orgánica del Poder Judicial sobre administración electrónica. Eso significa, entre otras cosas, que la obligación de comunicarse por esas vías a partir del 1 de enero, elijan el sistema que elijan dentro de los parámetros de la ley, aplica a toda España, como se explicó en el último Consejo de Ministros.

El decreto deja claro que su aplicación "no supondrá incremento de gasto público ni de las dotaciones de personal" y que serán los colegios de procuradores, por ejemplo, los que pondrán a disposición de sus colegiados los medios necesarios. Además del colapso denunciado por los profesionales en los últimos años, algunos de ellos están denunciando problemas técnicos en la aplicación del sistema, como por ejemplo que no funcione con Windows 10, como denuncia el abogado Francisco Javier Rubio. Según el preámbulo del decreto, el sistema LexNet -aprobado en 2007- "ha cumplido de manera satisfactoria las necesidades de comunicación de la Administración de Justicia con los profesionales de la Justicia, principalmente los procuradores".

En su primera fase, que arranca el próximo 1 de enero, el sistema será de uso obligatorio para las oficinas judiciales y fiscales y los profesionales de la Justicia, como abogados y procuradores. A partir del 1 de enero de 2017 la obligación de comunicarse de forma electrónica se amplía a las personas jurídicas, notarios y registradores, miembros de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado y ciudadanos que se relacionen con la Justicia de forma directa, sin mediar abogados o procuradores, y elijan este canal de comunicación. En este último caso, podrán optar por recibir las comunicaciones vía email siempre que cuenten con un sistema de acuse de recibo. Los administradores concursales podrán seguir utilizando papel hasta el día siguiente de la aprobación del decreto que desarrolla el Estatuto de la Administración Concursal, aún en proceso y cuyo proyecto ha sido criticado por el Consejo General del Poder Judicial (CGPJ).

Ni audios ni vídeos

El sistema obliga a que el documento pincipal de la comunicación -por ejemplo, el escrito de demanda- sea un PDF escaneado con sistema de reconocimiento de caracteres (OCR), al que como anexos y de forma independiente (cada uno de ellos en un archivo) se pueden adjuntar archivos en formato PDF, RTF, JPEG, JPG, TIFF, ODT o archivo comprimido ZIP (eso sí, que contenga alguno de los tipos anteriores). No está permitido enviar archivos de audio, vídeo o en otros formatos diferentes a los anteriores. Si son necesarios, deberán ser entregados en mano el mismo día o el siguiente hábil al de la comunicación electrónica y en el órgano de Justicia se le pasará un antivirus.

Esta reforma no afecta, según el decreto, a los plazos hábiles de presentación de documentos. Si el sistema falla, tienes hasta el día hábil siguiente para presentar la documentación en persona con un justificante del error. Además, establece que un abogado, por ejemplo, podrá autorizar a otros usuarios a presentar escritos en su nombre y desde su buzón. Eso sí, los documentos tienen que haber sido firmado previamente por el titular con su certificado electrónico, antes del envío propiamente dicho.

Para utilizar el sistema LexNet, el decreto exige firma electrónica cualificada. Eso sí, "cuando el envío proceda de una administración u organismo público y de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad podrá utilizarse el sistema de acceso mediante usuario y contraseña, siempre que la comunicación se realice a través de los Sistemas de Aplicaciones y Redes para las Administraciones".

El anuncio de este decreto en el último Consejo de Ministros vino acompañado de promesas sobre sus beneficios: "supondrá una mayor agilidad y un incremento de la transparencia de los procesos judiciales, un importante ahorro de costes, la reducción de las cargas administrativas y una mayor seguridad en el tratamiento de la documentación". El ahorro, la seguridad, la agilidad y la reducción de cargas administrativas se deberán demostrar durante su implantación. En cuanto a la transparencia, ni entonces ni en el decreto se explica qué relación tiene la administración electrónica de la Justicia con ella. Aun así, el Gobierno ha incluido la sede judicial electrónica entre las mejoras de transparencia y participación que defenderá ante el Open Government Partnership (la Alianza para el Gobierno Abierto) pese a las críticas recibidas.

Read More

Dues sentències d'inconstitucionalitat: sobre la Llei del Sòl i la Llei de Costes

S'adjunten textos de les sentències i notes de premsa

1. Sentència de 22.10.15: Declaració d’inconstitucionalitat i nul·litat de de l'art. 25.2.a del Decret Legislatiu 2/2008, de 20 de juny, que va aprovar el Text Refós de la Llei del Sòl, perquè la compensació que fixa per als propietaris de sòl rural subjecte a primera urbanització no guarda equilibri amb el valor real del ben expropiat.

Veure sentència

Veure nota de premsa

2. Sentència de 5.11.15: Declaració d’inconstitucionalitat i nul·litat: l'art. 1.39, quan introdueix un nou apartat 5 en la disposició transitòria 1ª de la Llei 22/1988; la disposició addicional 4ª, apartats 1, 2 i 4; i la disposició addicional 9ª.2º de la Llei 2/2013, de 29 de maig, de protecció i ús sostenible del litoral i de modificació de la Llei 22/1988, de 28 de juliol, de Costes Declarar que la disposició addicional 7ª i, per connexió, l'annex, no són inconstitucionals sempre que s'interpretin en els termes establerts en el fonament jurídic 14.

Veure sentència

Veure nota de premsa

Read More

El RDL7/2015 recull i considera l'al·legació proposada per l'AAEPFC

Un èxit de l'AAEPFC, en la seva funció de contribuir a millorar les normes i lleis que ens governen. 

 
 

El RDL 7/2015 d'aprovació del text refós de la Llei del Sòl i Rehabilitació urbana ha recollit i considerat l'al·legació que es va proposar des de la nostra Agrupació per a que es suprimís l'apartat c) de la disposició derogatòria única que derogava l'article 17 del Real Decret 1492/2011 de 24 d'octubre. 

L'esmena que proposàvem va ser recollida pel COAC i el CSCAE, i finalment ha estat considerada en el text aprovat. 

És tot un èxit de l'AAEPFC, en la seva funció de contribuir a millorar les normes i lleis que ens governen. 

Estem satisfets, i agraïm i felicitem especialment a en Rafael Mur i Soteras per l'elaboració d'aquesta al·legació.


Read More

Aprobado el texto refundido de la ley de suelo y rehabilitación urbana

El Consejo de Ministros ha aprobado el texto refundido de la Ley de Suelo y Rehabilitación Urbana, que  incluye los contenidos de la Ley de Suelo de 2008 y los referidos al ámbito de la rehabilitación, regeneración y renovación urbanas procedentes de la Ley 8/2013.

Font: La Moncloa. 

Divendres, 30 d'octubre de 2015

El Consejo de Ministros ha aprobado el texto refundido de la Ley de Suelo y Rehabilitación Urbana, que entrará en vigor el 31 de octubre y que incluye los contenidos de la Ley de Suelo de 2008 y los referidos al ámbito de la rehabilitación, regeneración y renovación urbanas procedentes de la Ley 8/2013.

Esta Ley constituye un paso más en el cambio de modelo en la política de vivienda impulsado desde el Ministerio de Fomento con la finalidad de equilibrar la nueva construcción con la rehabilitación, impulsar la eficiencia energética en el parque edificado español, así como eliminar trabas y flexibilizar el sistema.

Impulso a un subsector de alto potencial

El texto refundido permitirá impulsar un subsector de la economía española que tiene un alto potencial y, sin embargo, una escasa entidad si se compara con la media de los países europeos.

No obstante, las reformas normativas abordadas, junto con el nuevo sistema de ayudas puesto ya en marcha con las Comunidades Autónomas en aplicación del Plan 2013-2016, han comenzado a dar sus frutos.

Así, el número de licencias de viviendas para rehabilitación está creciendo al 28,8 por 100 anual y la inversión en rehabilitación en los últimos doce meses aumentó un 22,6 por 100, según los datos de visados de dirección de obra al mes de julio. Alcanzó la cifra de 2.568,8 millones de euros en los últimos doce meses.

Simplificación de normativa

La nueva norma estatal, al sistematizar en un solo texto legal la legislación del Estado que afecta directamente a la legislación urbanística de las Comunidades Autónomas y al quehacer cotidiano en esta materia de los Ayuntamientos, no sólo simplifica la normativa en materia de urbanismo sino que aporta claridad y certidumbre a los operadores jurídicos.

El Consejo de Estado ha refrendado, con un Dictamen ampliamente favorable, la intensa labor armonizadora que encierra el texto refundido sobre dos leyes muy diferentes, en tiempo y también en objetivos.

La nueva norma se enmarca dentro de la Estrategia Española de Rehabilitación, que recientemente ha sido valorada por la Comisión Europea como mejor de la Unión Europea, junto con los incentivos económicos del Plan Estatal 2013-2016 de fomento del alquiler y la rehabilitación (2.311 millones de euros) y los fondos FEDER 2014-2020 de Desarrollo Urbano Sostenible e Integrado (1.500 millones de euros).

Read More

La mediación a la luz de la nueva Ley 42/2015, de 5 de octubre, de reforma de la Ley 1/2000, de 7 de enero, de Enjuiciamiento Civil

La nueva Ley 42/2015, de 5 de octubre, de reforma de la Ley 1/2000, de 7 de enero, de Enjuiciamiento Civil incorpora pocos pero sensibles cambios procesales que afectan a la actividad mediadora

28 de OCTUBRE de 2015

LAWYERPRESS

Por Aura Esther Vilalta Nicuesa, Presidenta de Iusmediare, Profesora Agregada de derecho civil de la UOC

 

Esta Ley, que ha entrado en vigor al día siguiente de su publicación, esto es, en fecha 6 de octubre de 2015 (BOE núm. 239) incorpora pocos pero sensibles cambios procesales que afectan a la actividad mediadora y que en breve síntesis exponemos a continuación:

En primer lugar, y modificando la Ley de Enjuiciamiento Civil,otorga a las partes durante el desarrollo de la vista la posibilidad de llegar a un acuerdo, a desistir del proceso o a solicitar la homologación de lo que hubieren acordado. En este caso, el acuerdo homologado judicialmente surtirá los efectos atribuidos por la ley a la transacción judicial y podrá llevarse a efecto por los trámites previstos para la ejecución de sentencias y convenios judicialmente aprobados. Dicho acuerdo podrá impugnarse por las causas y en la forma que se prevén para la transacción judicial.

Si no hubiere todavía acuerdo pero lo desean intentar, las partes de común acuerdo podrán también solicitar la suspensión del proceso para someterse a mediación. En este caso, el tribunal examinará nuevamente la concurrencia de los requisitos de capacidad jurídica y poder de disposición de las partes o de sus representantes debidamente acreditados, que asistan al acto. Si terminara la mediación sin acuerdo, cualquiera de las partes podrá solicitar que se alce la suspensión y se señale fecha para la continuación de la vista. Si por el contrario fuese alcanzado, deberán comunicarlo al tribunal y podrán solicitar su homologación judicial tras lo cual se decretará el archivo del procedimiento (vid. art. 443 apartado1 LEC).

Por otro lado, elimina de la Ley procesal Civil la previsión de que en las audiencias previas a un juicio, comparecidas las partes, tengan éstas la oportunidad de solicitar, de mutuo acuerdo, la suspensión del proceso para someterse a arbitraje, manteniendo sin embargo la posibilidad de acudir a la mediación, medida que refuerza la apuesta del legislador por esta modalidad facilitativa de gestión y resolución de los litigios. Así se dice ahora en el artículo 415.1 que “las partes de común acuerdo podrán también solicitar la suspensión del proceso de conformidad con lo previsto en el apartado 4 del artículo 19, para someterse a mediación. En este caso, el tribunal examinará previamente la concurrencia de los requisitos de capacidad jurídica y poder de disposición de las partes o de sus representantes debidamente acreditados, que asistan al acto”.

Finalmente, introduce en la Ley 1/1996, de 10 de enero, de asistencia jurídica gratuita la posibilidad de acceder a asistencia jurídica gratuita para obtener información sobre la posibilidad de recurrir a la mediación u otros medios extrajudiciales de solución de conflictos, en los casos no prohibidos expresamente por la ley, cuando tengan por objeto evitar el conflicto procesal o analizar la viabilidad de la pretensión. Y añade que cuando se trate de víctimas de violencia de género, de terrorismo y de trata de seres humanos, así como de menores de edad y las personas con discapacidad intelectual o enfermedad mental, la asistencia jurídica gratuita comprenderá asesoramiento y orientación gratuitos en el momento inmediatamente previo a la interposición de denuncia o querella.

Estas medidas pretenden introducir cambios obligados en la normativa española para adecuarla a la Directiva 2008/52/CE del Parlamento Europeo y del Consejo, de 21 de mayo de 2008, sobre ciertos aspectos de la mediación en asuntos civiles y mercantiles, que exige que los Estados miembros deben alentar a los profesionales del Derecho a informar a sus clientes de las posibilidades que ofrece la mediación, motivo por el cual, la propia Ley española 5/2012, de 6 de julio, de mediación en asuntos civiles y mercantiles, vino a establecer que las Administraciones públicas competentes procurarán incluir la mediación dentro del asesoramiento y orientación gratuitos previos al proceso en la medida que ello permita reducir tanto la litigiosidad como sus costes. No obstante, como señala la exposición de motivos, la obligación de facilitar esta información no supone que deban asumirse los gastos generados en la sesión informativa a que se refiere la Ley 5/2012, de 6 de julio, de mediación en asuntos civiles y mercantiles.

Read More
novetats lleis i normes AAEPFC novetats lleis i normes AAEPFC

Ley 42/2015, de reforma de la Ley 1/2000, de Enjuiciamiento Civil

La Disposición Final primera modifica el plazo de prescripción para las acciones personales que no tengan plazo especial (caso de la RC contractual) pasando de 15 a 5 años

Es una noticia importante señalar el texto de la Ley 42/2015, de 5 de octubre, de reforma de la Ley 1/2000, de 7 de enero, de Enjuiciamiento Civil, que se ha publicado en el BOE de hoy.

La Disposición Final primera modifica el plazo de prescripción para las acciones personales que no tengan plazo especial (caso de la RC contractual) pasando de 15 a 5 años

 

Disposición final primera. Modificación del Código Civil en materia de prescripción.

Se modifica el artículo 1964 del Código Civil, que queda redactado del siguiente modo:

«Artículo 1964.

1. La acción hipotecaria prescribe a los veinte años.

2. Las acciones personales que no tengan plazo especial prescriben a los cinco años desde que pueda exigirse el cumplimiento de la obligación. En las obligaciones continuadas de hacer o no hacer, el plazo comenzará cada vez que se incumplan.»

 Disposición final duodécima. Entrada en vigor.

1. La presente Ley entrará en vigor el día siguiente al de su publicación en el «Boletín Oficial del Estado».

2. No obstante, las previsiones relativas a la obligatoriedad de todos los profesionales de la justicia y órganos y oficinas judiciales y fiscales, que aún no lo hagan, de emplear los sistemas telemáticos existentes en la Administración de Justicia para la presentación de escritos y documentos y la realización de actos de comunicación procesal en los términos de la ley procesal y de la Ley 18/2011, de 5 de julio, reguladora del uso de las tecnologías de la información y la comunicación, entrarán en vigor el 1 de enero de 2016, respecto de los procedimientos que se inicien a partir de esta fecha.

 Por otra parte, las previsiones relativas al archivo electrónico de apoderamientosapud acta y al uso por los interesados que no sean profesionales de la justicia de los sistemas telemáticos existentes en la Administración de Justicia para la presentación de escritos y documentos y la realización de actos de comunicación procesal en los términos anteriormente indicados, entrarán en vigor el 1 de enero de 2017.

3. Las modificaciones de los artículos 648, 649, 656, 660 y 671 de la Ley 1/2000, de 7 de enero, de Enjuiciamiento Civil, entrarán en vigor el 15 de octubre de 2015.

Read More