Opinió. Una conversa de carrer. Avantprojecte de Llei de Serveis Professionals.


Fa anys.

Nantes.

Erasmus.

Plovia. Esperava el bus.

Ve una senyora i busca conversa.

Em pregunta a què em dedico, li dic que estudio arquitectura.

Em diu: "Alors... tu es artiste!!!"

Vaig pensar "???!!!!"

Li vaig dir: "bé, no ben bé, la meva formació és també tècnica"

Contesta: "jo pensava que els arquitectes eren els artistes més complerts que hi ha, i que per als càlculs, ja hi ha els enginyers"

Llavors lligo caps. Clar. Ja em semblava a mi que els meus companys de classe tenien molt estil, cultura i idees, però que no pensaven gaire en termes d'estabilitat...

I li responc: "sóc de Barcelona, i allà, els arquitectes rebem una formació tècnica i artística igual d'importants. De fet, no ens cal un enginyer per fer la nostra feina, ja sabem fer els nostres càlculs. No puc concebre una obra sense saber-la imaginar i al mateix temps, saber com s'aguanta i com es construeix. No, no, allà, un arquitecte és un artista i un tècnic alhora!"

Llavors la senyora diu: "Oh! Això sí que és interessant. Clar, a Barcelona teniu una arquitectura excel.lent"

Per poques coses som coneguts a fora. Pel sol, sí. I la sangria i la paella i la siesta.

Fins ara, també teníem una excel.lent reputació com a arquitectes excepcionalment ben formats.

Que ens suposava una aura de respecte des del primer dia en els afers exteriors.

No sé què empeny al govern a l'instint suïcida.

Però sembla determinat a retallar la llista de mèrits nacionals al sol, la sangria, la paella i la siesta. Només.