Arquitectura per construir un país millor

upload.jpeg

Lluís Comeron. Degà del COAC - 5 d'agost de 2015

Catalunya es distingeix des de fa temps per una arquitectura i un urbanisme que han esdevingut una part intrínseca de la nostra cultura. Ambdós estan caracteritzats per un fort compromís amb la construcció col·lectiva de la ciutat mitjançant edificis, espais públics i planejaments urbans de gran qualitat, que han estat mereixedors d’un sòlid prestigi internacional.

Amb l’arribada de la democràcia aquest compromís va tenir un aliat important en les administracions públiques, que han contribuït a transformar i millorar el patrimoni urbà fent de l’arquitectura una política pública, tant en les decisions de definició urbana com en els nous edificis i equipaments. En l’actualitat, malauradament, el marc jurídic i econòmic i les condicions en les quals es fa arquitectura s’han anat deteriorant fins al punt de no afavorir la seva qualitat i, en molts casos, dificultar-la o fer-la gairebé impossible.

D’una banda, l’afebliment dels instruments col·lectius i la prioritat dels criteris economicistes situen la qualitat i els recursos per assolir-la com a valors no prioritaris. De l’altra, la complexitat de la presa de decisions fa cada cop més difícil actuar amb la visió integral que demana la naturalesa de la ciutat, no compartimentada en departaments estancs, visió sense la qual moltes decisions esdevenen absurdes i contraproduents. Finalment, les conseqüències a llarg termini d’aquestes decisions, que depassen inevitablement els moments en què són preses, xoquen cada cop més amb uns mecanismes d’actuació que prioritzen els resultats a curt termini, molt allunyats del bé comú i la responsabilitat en relació amb les properes generacions.

L’any 1985 la Unió Europea va qualificar l’arquitectura i l’urbanisme com a qüestions d’interès general, establint a la directiva 85/384/CEE que “la creació arquitectònica, la qualitat de les construccions, la seva inserció harmoniosa en l’entorn, el respecte dels paisatges naturals i urbans, així com del patrimoni col·lectiu i privat, revesteixen un interès públic”. Posteriorment, el Consell d’Europa també ha reclamat la necessitat que en les polítiques regionals i de cohesió comunitàries es tingui en compte la dimensió cultural i la qualitat del tractament físic dels espais. Alguns estats membres han incorporat parcialment en les seves legislacions aquesta posició i el seu desenvolupament. En el cas d’Espanya, només s’ha inclòs el que fa referència a la qualitat tècnica de les edificacions en el Codi Tècnic.

El projecte de llei de l’arquitectura aprovat ahir pel govern de la Generalitat és una transposició ambiciosa de la formulació feta per la Unió Europea. Prioritza l’interès públic de l’arquitectura com a fonament per al benestar i la cohesió social, i com a element constructor de la identitat del país. Desenvolupa mesures de divulgació i impuls de la qualitat arquitectònica, així com de protecció del patrimoni construït i foment de la participació ciutadana. Estableix noves regles del joc per a les administracions públiques, per tal de garantir que les seves actuacions i licitacions responguin a l’interès general objecte d’aquesta llei. Així, es defineix la composició i els mecanismes de transparència dels jurats; s’evita la compartimentació del procés integral de projecció i direcció de les obres; es fixen valors orientatius per als contractes de serveis que regularitzin les condicions dels professionals, i s’estableixen mecanismes per als concursos que propiciïn tant la selecció de la millor proposta com la participació de petits despatxos, joves professionals i altres col·lectius.

Els arquitectes fa temps que plantegem la necessitat de canvis significatius en el marc legal d’aquestes activitats, pel que fa al seu vessant econòmic, social i de transformació urbana i territorial. Cal que el que hem après de la crisi ens permeti desenvolupar un context millor per al futur; no podem resignar-nos a una situació com l’actual, tan “precaritzada” i poc orientada a la qualitat i a l’interès general a curt i llarg terminis.

 El nou projecte de llei, impulsat pel departament de Territori i Sostenibilitat i en el qual el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya ha col·laborat intensament, ja ha esdevingut, malgrat la limitació de l’àmbit competencial català, una referència capdavantera a nivell internacional. Serà un bon instrument per afrontar els propers anys amb la il·lusió de seguir construint entre tots un país cada cop millor.