Agustí Borrell i Calonge

Agustí Borrell i Calonge (Barcelona, 1940) va morir el passat dilluns 25 de setembre a la ciutat de Barcelona als 65 anys d'edat. Arquitecte per l’ETSAB des de l’any 1965, Agustí Borrell va ser degà del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya entre els anys 1984 i 1988. President Honorari i expresident de l’Agrupació d’Arquitectes Experts Pericials i Forenses del COAC, fou també vice-president del Consell Superior de Col·legi d’Arquitectes d’Espanya (CSCAE), i professor de l’ETSAB) i membre de l’Associació de Promotors Constructors i Constructors d’Edificis de Barcelona i Província (APCE). Compartia despatx professional amb el seu germá Carles Borrell.

Personalitat de referència en el sector de l’arquitectura legal i forense a Espanya. Gran coneixedor i analista de les lleis i normes que afecten a la edificació i a l’urbanisme i estudiós dels avanços tècnics i jurídics en aquest àmbit. Autor de diverses publicacions sobre la responsabilitat de l’arquitecte, el justipreu del sòl, el dictamen pericial de l’arquitecte, l’habitatge i l’urbanisme. Va protagonitzar nombroses jornades, congressos i seminaris sobre dictàmens pericials i valoracions. Home incansable i amb una gran capacitat de treball, se li atribueix la configuració i actual organització dels professionals del dictàmen pericial i forense de tot Espanya.

Es considerava un arquitecte “d’una generació afortunada, la del pla nou de la carrera, la del 65, amb Pep Bonet, Joan Antoni Solans, Xavier Sust, Òscar Tusquets, Lluís Clotet o Cristian Cirici, entre d’altres”. Seguidor de les obres dels integrants del G.A.T.C.P.A.C, de Sert i de Coderch, es definia com un arquitecte compromès amb el “racionalisme humanista”. Defensava la importància de la figura de l’arquitecte en la societat donat l’alt valor que tenen l’entorn i la qualitat de vida de les persones. 

Arquitecte autor de les oficines de Torre Catalunya, l’Hotel Comptes de Barcelona, diverses escoles, instal·lacions esportives, projectes de reordenació urbanística (com el Pla especial de Santa Eulàlia, a l’Hospitalet de Llobregat), centres hospitalaris (Oncologia de Sant Pau, Hospital General de Catalunya), o més de cent edificis d’habitatges. 

L’any 1984 fou elegit degà del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya. Sota el seu mandat, el Col·legi va emprendre el camí del desplegament territorial i la reestructuració interna en vistes a una millora del servei als col·legiats: es va produir una important modernització de la institució a través de la creació de grups segons especialitats i interessos professionals, la dinamització dels òrgans de representació col·legial o la ferma defensa de la dignificació del paper de l’arquitecte i les seves atribucions en el si de la societat. Borrell i Calonge va estar vinculat al Col·legi bona part de la seva vida. Amb la satisfacció de pertànyer a una institució de referència, l’Agustí Borrell desitjava “d’aquí a cent anys seguir formant part d’aquesta vida ciutadana tan intensa i de la que sempre tractarem de ser-ne animadors”.

Fou el responsable de la creació de la primera agrupació professional d’arquitectes en el sí d’un col·legi professional a Espanya: l’Agrupació d’Arquitectes Experts Pericials i Forenses del COAC. Durant els seus anys de govern al COAC es consolidà l’etapa de Quaderns d’Arquitectura i Urbanisme dirigida per l’arquitecte Josep Lluís Mateo, que constitueix un dels períodes editorials de referència en la història d’aquesta cèlebre publicació especialitzada en arquitectura editada pel Col·legi.

Els seus companys, col·laboradors i amics el defineixen com una persona d’una gran generositat, bondat i intel·ligència. Capaç de dedicar el temps necessari en acompanyar i resoldre les consultes i peticions que els seus col·legues de professió i companys de vida li requerien.