LA CIUTAT AGE FRIENDLY / SENIOR COHOUSING

 

14 de novembre de 2016

16:00 h a 21:00 h

Sala d'actes del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya

 

Comitè científic: Pere González Nebreda        Organització: Agrupació d'Arquitectes Experts Pericials i Forenses del COAC

age friendly.jpg

Us presentem els relats que expliquen allò que va succeir a l'acte LA CIUTAT AGE FRIENDLY / SENIOR COHOUSING

A continuació, trobareu el vídeo amb l'aportació-resum a les Jornades de Síntesi del Congrés. 

Mantenim també en aquesta pàgina el programa i la informació de l'acte. 


AGE FRIENDLY CITIES/ SENIOR COHOUSING

Relat de la sessió per Manel Sánchez Real, arquitecte DALF i mediador professional

La reflexió de com les ciutats i la seva arquitectura responen a la nova situació demogràfica d’inversió de la piràmide d’edat representa per a mi la visió des d’un punt de vista situat a l’altre extrem de com em vaig aproximar a les denominades actualment ciutats amables fa vint anys. En aquella època parlàvem de ciutats educadores.

El logotip de la jornada “0-100 anys” expressa perfectament el que vull explicar. Des d’un grup de reflexió anomenat “Petits però ciutadans” dins de l’Associació Cultural de Granollers a l’any 1996 vam començar a pensar quines eren les condicions que hauria de complir la nostra ciutat per que els més petits poguessin gaudir i viure amb seguretat i amb la màxima independència. El treball desenvolupat va portar a una sèrie d’accions, algunes d’elles encara vigents, i a la redacció d’un decàleg que quasi totes les seves formulacions s’han explicitat en aquesta jornada. El corol·lari d’aquest decàleg és que si aconseguim una ciutat per les necessitats dels més petits serà una ciutat per a tots. Agraeixo des d’aquí a Pere G. Nebreda el comentari sobre el nostre grup a l’inici de la jornada.

La jornada d’aquest congrés va plantejar la visió des de l’altre extrem analitzant les condicions per un envelliment actiu i saludable. En la primera ponència, Paulina Ballbé va plantejar els pilars de l’envelliment i sobretot per què paràmetres venien determinats que són: l’entorn físic, la capacitat econòmica, els serveis socials, els hàbits de vida, la carga genètica i la capacitat d’adaptació a l’envelliment.

Actualment existeix una xarxa internacional de ciutats amables al voltant del Protocol de Vancouver i la guia de bones pràctiques del 2007 que la ponent considera que cal actualitzar pensant en les necessitats de totes les edats. Aquest moviment està arribanta entitats més petites com pobles i comunitats.

A continuació Daniel López va explicar les característiques principals del moviment de “Senior-Cohousing”. Els diferents exemples que va explicar es podrien classificar seguint els diferents paràmetres que la ponent anterior considerava determinats en l’envelliment actiu i saludable. L’entorn, la capacitat econòmica, els serveis socials, ... diferenciaven les diferents solucions. Des de projectes privats amb participació dels interessats en el moment de la primera idea, com els exposats per la companya Ana Fernández a Holanda o el projecte 50/70 de Cerdanyola del Vallès, a intervencions més públiques a Ginebra exposades pel nostre company mediador Jordi Núñez.

També es va tractar en la jornada la necessitat d’un disseny pensat en les circumstàncies de l’edat. Tant de mobiliari com senyalització els ponent feien esment en la. Necessitat del “Disseny per a tots”.

En l’última ponència pròpiament dita, desprès vindrien col·loquis de tècnics i un altre final més filosòfic, el Catedràtic de Psicologia ambiental de la Universitat de Barcelona, Enric Pol ens va portar la reflexió de quan comença la “segona maduresa” i com el centre de la vida social en aquesta edat a passat del bar de la cantonada o el casino del barri o poble, a la farmàcia que es converteix en l’element de comerç de proximitat. La definició de quan es produeix l’entrada en l’edat de la segona maduresa basada en l’ús reiterat de l’expressió “ho tinc a la punta de la llengua” té un valor extraordinari donat que per cadascú representa una edat diferent. Aquesta edat porta com a conseqüència quatre trets importants que són: la pèrdua progressiva de la memòria immediata, la velocitat de processament mental, la lentitud en la funció executiva i la pèrdua progressiva de les funcions visuals i espacials. És, doncs, aquesta progressivitat la que demanarà diferents solucions per facilitar el poder mantenir l’autonomia personal.

Por últim a la jornada va tenir lloc un col·loqui professional amb els arquitectes Nati Casado, Mariano Calle i Fèlix Arnal que ens van explicar els últims avanços i estudis sobre l’accessibilitat i la mobilitat pensades per a tothom.

Per finalitzar en Pere G. Nebreda ens va preparar un col·loqui obert en el que va destacar l’aportació del company Jordi Querol Piera, sempre tan espontani en la seva expressió, sobre la seva experiència en els temes de la jornada. La seva de la defensa de la vida del Eixample de Barcelona, on va néixer i desitja morir, i la descripció del seu propi cohousing en el edifici on té el seu despatx al principal i l’habitatge a l’àtic, i les diferents persones i situacions en les que aquestes es troben a la resta de l’edifici, és una situació que voldríem tots per a nosaltres. I tornant al principi, l’entorn, la situació econòmica i la capacitat d’adaptació a l’envelliment són les característiques d’aquest exemple que malauradament no es poden estendre a tota la població. Serà necessari que en diferents participacions, segons el casos, la societat civil, els serveis socials i una educació en hàbits saludables ens permetin gaudir d’una segona maduresa en plena autonomia el major temps possible.

Per aquells que vulguin passar una estona divertida i plàcida sobre aquest tema els hi recomano la pel·lícula francesa “Et si on vivait tous ensemble”de l’any 2010 dirigida per Stéphane Robelin autor també del guió.


RELAT DE LA JORNADA:
LA CIUTAT AGE FRIENDLY / SENIOR COHOUSING
"ON SOM"

Relat de la sessió per Joan Boada, arquitecte i mediador professional


Estadi d'experimentació, amb resultats poc reeixits, entorn a la possibilitat d'aconseguir aquesta ciutat amigable per a tothom.
S'han posat sobre la taula un inventari de premisses a tenir en compte:
LA CIUTAT MEDITERRÀNIA ÉS INCLUSIVA PER NATURALESA
LA CIUTAT ÉS MULTIÚS O NO ÉS
LA SEGMENTACIÓ DE LA CIUTAT ÉS UN MODEL IMPORTAT
EL MODEL IDEAL HA DE SER UNA CIUTAT EQUILIBRADA INTERGENERACIONAL QUE NO DISCRIMI A NINGÚ
L'ENVELLIMENT ACTIU HA DE SER UN CONCEPTE GLOBAL I TRANSVERSAL
LA SALUT, LA SEGURETAT, LA PARTICIPACIÓ I L'APRENENTATGE CONTINUAT SÓN ELS PILARS DE L'ENVELLIMENT ACTIU
LA GENÈTICA INFLUEIX NOMÉS UN 25% EN L'ENVELLIMENT. EL 75% RESTANT ÉS AMBIENTAL
EL CANVI DE L'ENTORN IMMEDIAT ÉS UN TRAUMA PER A LA GENT GRAN
CAL TENIR EN COMPTE LA DIVERSITAT DINS EL CONCEPTE DE GENT GRAN
NOU PARADIGMA: PARTICIPACIÓ ACTIVA FRONT A PROTECCIÓ ASSISTENCIAL
L'HABITATGE COL·LABORATIU POT TENIR UN EFECTE "PARAIGÜES"
A CASA NOSTRA NO HA REEIXIT EL MODEL COL·LABORATIU INTERGENERACIONAL
LA CONVIVÈNCIA ENTRE TRES GENERACIONS ÉS BÀSICA PER EVITAR "BARRIS GERIÀTRICS"
PER A LA GENT GRAN ÉS MOLT IMPORTANT CONSERVAR L'UNIVERS DE REFERÈNCIA
ELS ENTORNS INADEQUATS PRODUEIXEN PERSONES DISCAPACITADES
EL DISSENY, TANT A PETITA ESCALA COM A ESCALA URBANA, POT DISMINUIR LES DISCAPACITATS
"ON VOLEM O A ON HEM D'ANAR"
Algunes preguntes que surten de les diverses intervencions:
VOLEM MANTENIR LA CIUTAT MULTIÚS INCLUSIVA? HO ESTEM FENT?
EL MODEL DE CIUTAT MEDITERRÀNIA POT ASSIMILAR ELS CANVIS DERIVATS DELS NOUS REPTES?
L'HABITATGE COL.LABORATIU PER A GENT GRAN POT INTEGRAR-SE EN LA CIUTAT MEDITERRÀNIA?
ES VÀLID EL NOU CONCEPTE DE COMUNITAT FRONT AL DE CIUTAT?
QUAN PARLEM DE GENT GRAN, DE QUINA FASE DE LA VIDA ESTEM PARLANT?
COM GESTIONEM LA DIVERSITAT DEL COL·LECTIU DE GENT GRAN?
ÉS ADOPTABLE ALGUN MODEL O EXPERIÈNCIA D'ALTRES PAISOS O CULTURES?
En el col·loqui obert de conclusions els arquitectes de l'A.A.E.P.F.M.C. han exposat amb rotunditat, utilitzant metàfores molt encertades, el camí a dur a terme, camí que si més no respon a la majoria de les preguntes anteriors.
Aquest camí és el de les accions encaminades a NO MOURE A LA GENT GRAN DEL SEU ENTORN:
MANTENINT COM A MODEL LA CIUTAT MEDITERRÀNIA
MILLORANT LA MOBILITAT FENT-LA VÀLIDA PER A TOTHOM EN LES DIFERENTS SITUACIONS DE LA VIDA
APROPANT ELS SERVEIS A LA GENT EN GENERAL
INCLOENT A TOTHOM EN EL DESENVOLUPAMENT DE LES CIUTATS
POTENCIANT EL MODEL PARTICIPATIU INTERGENERACIONAL
El resultat pot resumir-se però en una sola frase:
LA CIUTAT HA DE SER PER A TOTHOM!

EL VÍDEO DE LA SESSIÓ


EL PROGRAMA

La ciutat ens serveix a tots, des que naixem fins al final de la vida?

Els ciutadans en queden exclosos per raó d'edat?

Resulta confortable i s'adapta a les necessitats també dels més grans?

Després de múltiples i històriques reflexions sobre la ciutat per a tots els gèneres i les diferents capacitats funcionals, volem plantejar si els més grans -i també els més menuts- troben en la ciutat allò que els cal per gaudir-la amb plenitud i llibertat.


La inscripció és gratuïta. Cal formalitzar-la per accedir als actes


UN PROGRAMA TREPIDANT APTE PER A TOTHOM!

16:00 Presentació

Pere González Nebreda.

Arquitecte perit DALF, mediador professional, president de la UAPFE

16:10 Conferència: Envelliment actiu i saludable. Ageing (OMS 2002), Age-friendly cities (OMS 2005)

Paulina Ballbé

Directora del postgrau en gestió i dinamització de projectes d'envelliment actiu i saludable. Barcelona School of Management (UPF)

16:50 Conferència: Cohousing

Daniel López

Professor de Psicologia social a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), expert en cohousing

17:30 Experiències de senior cohousing i d'intervencions "age friendly"

  • Cohousing lab (Holanda)

Ana Fernández. Arquitecta experta en cohousing.

  • Cooperativa cohabitatge Cerdanyola sénior 60/70

Cristina Marín

  • Cohabitatge inclusiu a Ginebra

Jordi Núñez. Arquitecte, perit i mediador professional

18:10 Pausa-cafè

18:30 Reflexions i propostes

  • Reflexions i propostes de mobiliari age-friendly

Emili Padrós i Ana Mir. Emiliana design

  • Reflexions i propostes per assegurar l'accessibilitat visual

Àlex Dobaño. Dissenyador gràfic

18:50 Conferència: Àrees residencials per a la "segona maduresa" i experiències per a una ciutat amable

Enric Pol Urrutia

Catedràtic de Psicologia ambiental de la Universitat de Barcelona

19:20 Col·loqui professional: La ciutat per a tothom: dels 0 als 100+ anys

  • Accessibilitat

Nati Casado. Arquitecta, experta en accessibilitat

  • Entornos  para el envejecimiento activo

Mariano Calle. Arquitecte, membre fundador ACCEPLAN (Accessibilitat)

  • Mobilitat

Félix Arnal. Arquitecte, gestor de projectes de mobilitat i referent d'accessibilitat de l'espai públic de l'Ajuntament de Barcelona

20:15 Col·loqui obert. Age-friendly cities: aspectes urbanístics

Coordinat  per Pere González Nebreda. Arquitecte perit DALF i mediador professional

Amb la participació dels ponents i de Jordi Querol Piera. Pianista, escriptor, pintor i arquitecte del renaixement.

20:45 Cloenda i copa de cava


APORTACIÓ -RESUM A LES JORNADES DE SÍNTESI DEL CONGRÉS D'ARQUITECTURA


 

Amb el patrocini especial de:

Cava de producció familiar limitada i acurada www.marquesrigol.com

Cava de producció familiar limitada i acurada

www.marquesrigol.com

Experiències singulars i a mida www.trovel.com

Experiències singulars i a mida

www.trovel.com

Pauses saludables www.disfrutaverdura.com

Pauses saludables

www.disfrutaverdura.com